Dins son prefaci a Soubenis et mescladis, son darrièr libre que sortiguèt en 1913, Justin Bessou, alara qu'un de sos amic veniá de l'interrogar sul subjècte, conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Lo nom de la lenga

L'amic me faguèt alara una darrièira question :

– Cossí las doas primièiras partidas de Soubenis et Mescladis, que m'en as envoiadas las fuelhas, pòrtan caduna lo títol : Lengo Nostro, allòc del títol : Patouès ?

Li'n donèri las rasons qu'anatz legir :

N'a qualque temps, Monsur Jaurés – qu'ai pas jamai vist, – après aver pronosticada per un pròche avenir la mòrt necessària de tota autra lenga, en França, que la lenga francesa, getèt al Felibrige l'aumòrna d'un salut bon enfant, e parlèt, entre maitas òbras de poètas mièjornals, de la Cançon dels dalhaires e del prefaci de Besucarietos. Un compliment desoblija pas quand ven d'un òme d'aquela talha, amic o... lo contrari. S'agissiá pas aquí, ça que la, que de letradura. Mas puèi Jaurés m'atrapèt sens misericòrdia, sufís que ieu mèmes apelavi patouès la lenga de mos libres.

Un pauc pus tard, agèri l'ocasion de veire un Majoral de marca e li contèri la causa.

« Jaurés a rason per aquel punt, pas que per aquel punt, me faguèt lo bèl confraire ; lo « patouès » es pas una lenga, mas un « jargot », e l'òm apèla aital lo sicut de parlar sens rima ni rason tota lenga estropiada e disondrada. Qué que ne pensan vòstres Roergòls, es pas mens vertat que lo tèrme de patouès, « ou patois » en francés, es una asenada. Ne volètz las pròbas ? L'avètz dins una fabla de La Fontaine, que coneissètz pro, e m'estoni plan que l'agèssetz pas vista pus lèu...

L'âne, qui goûtait fort l'autre façon d'aller,
S'en plaint en son patois...

« E ben ! coquin de sòrt !... i es o i es pas ? Quand vos disètz : « mon patouès... ma lenga patouèso » o quand los jornals dison « notre poète patois » o mèmes, sarnebiu ! « notre grand poète patois », me pòdi pas empachar de me sovenir del personatge bastinat de La Fontaine, que lo fagan bèl o pichon !...

– E cossí donc volètz que digan mos compatriòtas ?...

– Pòdon dire « poète » tot cort, o « poète Rouergat », o « Languedocien », o coma lor plaira, mas que quitan de dire o d'escriure « poète patois », qu'aquel mot renèga coma un bramal d'ase... »

Corbèri mas aurelhas, coma de juste, e coma auriatz fach vautres... es pas vertat ?

Justin Bessou


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.