Dins son prefaci a Soubenis et mescladis, son darrièr libre que sortiguèt en 1913, Justin Bessou, alara qu'un de sos amic veniá de l'interrogar sul subjècte, conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Lo nom de la lenga

L'amic me faguèt alara una darrièira question :

– Cossí las doas primièiras partidas de Soubenis et Mescladis, que m'en as envoiadas las fuelhas, pòrtan caduna lo títol : Lengo Nostro, allòc del títol : Patouès ?

Li'n donèri las rasons qu'anatz legir :

N'a qualque temps, Monsur Jaurés – qu'ai pas jamai vist, – après aver pronosticada per un pròche avenir la mòrt necessària de tota autra lenga, en França, que la lenga francesa, getèt al Felibrige l'aumòrna d'un salut bon enfant, e parlèt, entre maitas òbras de poètas mièjornals, de la Cançon dels dalhaires e del prefaci de Besucarietos. Un compliment desoblija pas quand ven d'un òme d'aquela talha, amic o... lo contrari. S'agissiá pas aquí, ça que la, que de letradura. Mas puèi Jaurés m'atrapèt sens misericòrdia, sufís que ieu mèmes apelavi patouès la lenga de mos libres.

Un pauc pus tard, agèri l'ocasion de veire un Majoral de marca e li contèri la causa.

« Jaurés a rason per aquel punt, pas que per aquel punt, me faguèt lo bèl confraire ; lo « patouès » es pas una lenga, mas un « jargot », e l'òm apèla aital lo sicut de parlar sens rima ni rason tota lenga estropiada e disondrada. Qué que ne pensan vòstres Roergòls, es pas mens vertat que lo tèrme de patouès, « ou patois » en francés, es una asenada. Ne volètz las pròbas ? L'avètz dins una fabla de La Fontaine, que coneissètz pro, e m'estoni plan que l'agèssetz pas vista pus lèu...

L'âne, qui goûtait fort l'autre façon d'aller,
S'en plaint en son patois...

« E ben ! coquin de sòrt !... i es o i es pas ? Quand vos disètz : « mon patouès... ma lenga patouèso » o quand los jornals dison « notre poète patois » o mèmes, sarnebiu ! « notre grand poète patois », me pòdi pas empachar de me sovenir del personatge bastinat de La Fontaine, que lo fagan bèl o pichon !...

– E cossí donc volètz que digan mos compatriòtas ?...

– Pòdon dire « poète » tot cort, o « poète Rouergat », o « Languedocien », o coma lor plaira, mas que quitan de dire o d'escriure « poète patois », qu'aquel mot renèga coma un bramal d'ase... »

Corbèri mas aurelhas, coma de juste, e coma auriatz fach vautres... es pas vertat ?

Justin Bessou


Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.