Al mes julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Georg Kremnitz (Universität Wien) presentava un estudi sus Las renaissenças occitana e catalana fins a 1874/76 (Parallelismes e diferéncias).

Resumit de la presentacion de Georg Kremnitz (sorsa AIEO)

Un ensag de comparason de las doas renaissenças se pòt justificar amb las debutas mai o mens al meteis temps, devèrs 1800, per de rasons pas tan diferentas, en dos Estats que vivon un sègle fòrça movementat, amb son debanament parcialament parallèl e amb de situacions (socio-) lingüisticas qu’almens a la debuta èran comparablas.

Los primièrs decennis en Occitània se pòdon considerar coma « renaissença inorganizada » (Lafont/Anatole) – amb çò que Ripert descriu coma movement sabent, movement obrièr, movement dialectal – mentre qu’en Catalonha los esfòrces d’organizacion se fan lèu veire, un còp lo poèma « A la Pàtria » d’Aribau publicat en 1833 (Rubió i Ors, « lo Gayter del Llobregat »).

En Occitània, las debutas de l’organizacion seràn los « romavagis de trobaires » d’Arles (1852) e Ais (1853) e la fondacion del Felibritge en 1854. Gaireben al meteis moment, la renaixença catalana pren una autra dimension, amb lo restabliment dels Jocs Florals per Milà i Fontanals (1859). Es en aquel moment que lo pes social de la renaixença comença de se far sentir.

Se poiriá dire qu’en un primièr temps, la renaissença occitana se fa remarcar per d’òbras literàrias (Mistral, Miréio, 1859, Aubanel, La mióugrano entreduberta, 1860, etc.), alara qu’a la catalana, li calguèt dos decennis suplementaris (Verdaguer, L’Atlàntida, 1876, Canigó, 1886 ; Guimerà, Terra baixa, 1896) per aver un nivèl literari comparable.

Es en aquel moment que se produsís lo rescontre entre Mistral e Balaguer (1866/68), que las doas renaissenças se remarcan. Mas la catalana se convertís en movement social, en relacion amb l’istòria de l’Estat espanhòl del temps que culmina amb la fondacion de la Primièra Republica efemèra. Al meteis temps, França se transfòrma en (IIIena) Republica. La politizacion del catalanisme que dempuèi del tarrabastal de la republica se fa en oposicion a Madrid (abans, los catalans esperaban se far d’algiats a Madrid), se fa parallèlament amb la despolitizacion del Felibritge que se vòl limitar a la literatura – sens veire que la literatura pòt espelir son que dins un contèxt politic favorable.

Dins ma comunicacion volrai far veire qualques-uns dels parallelismes e de las diferéncias entre los dos movements.

Georg Kremnitz


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.