Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas

Imatge de la cobèrta del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas (1979)

En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas. Veniá d'èsser publicat per las edicions Vent Terral.

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas

Un esfòrç de l'edicion occitana per escapar a la misèria. Per un còp, avèm un libre d'art, polit papièr, presentacion originala. Es l'òbra comuna d'un pintre e d'un poèta. Cada poèma es escrich a la man e fa còrs amb l'illustracion, mescla de dessenhs e de colatges retrò. S'aimatz lo retrò, seretz comolats.

Los poèmas, n'avètz ausits qualques uns, cantats per Patric. Aubres e bèstias son traspausats dins un espaci de lengatge a la Lewis Caroll. Sautan de la craba al perièr, sens pr'aquò sortir de la societat quotidiana.

La platana es un foncionari, condemnat a far d'ombra. E condemnat a morir estofat jos la pèira. La palomba a perdut sas alas. La cagaròl s'escapa sus sa carrièra d'amor. La galina s'estima melhor de far d'uòus de boès, coma los que servissián a las mametas per petaçar las calcetas. Autres còps la font rajava. L'abelha s'arma d'una espasa, per « tornar trobar las flors que nos an raubadas ». L'escarabissa se'n va de recuolons...

Modernitat d'un lengatge sens nostalgias o sentimentalismes. Al meteis temps, retorn cap al sègle passat ont las bèstias podián parlar, pr'amor que i aviá pas d'avions, de motors, o de musica « discò » per esfaçar sa votz. Aicí lo dilèma de l'occitanisme. Sèm pas d'aqueste sègle, e avèm la pretencion de lo fargar a nòstra idèa.

La vida s'es refugiada dins la vinha, que coneis la dolor de nàisser a la prima, e raja dins la man coma de sang. Una imajariá qu'Arnaut Botelhièr, sacristan a Pàmias al sègle XIV, e qu'abeurava los morts la nuèit, renegariá pas. Lo que parla de vida es amenaçat de mort a primalba.

Maria-Clara Viguièr

Bestiari, aubres, vinhas, Joan-Maria Petit e Pèire Francés, Vent Terral, 1979.


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.