Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas

Imatge de la cobèrta del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas (1979)

En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas. Veniá d'èsser publicat per las edicions Vent Terral.

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas

Un esfòrç de l'edicion occitana per escapar a la misèria. Per un còp, avèm un libre d'art, polit papièr, presentacion originala. Es l'òbra comuna d'un pintre e d'un poèta. Cada poèma es escrich a la man e fa còrs amb l'illustracion, mescla de dessenhs e de colatges retrò. S'aimatz lo retrò, seretz comolats.

Los poèmas, n'avètz ausits qualques uns, cantats per Patric. Aubres e bèstias son traspausats dins un espaci de lengatge a la Lewis Caroll. Sautan de la craba al perièr, sens pr'aquò sortir de la societat quotidiana.

La platana es un foncionari, condemnat a far d'ombra. E condemnat a morir estofat jos la pèira. La palomba a perdut sas alas. La cagaròl s'escapa sus sa carrièra d'amor. La galina s'estima melhor de far d'uòus de boès, coma los que servissián a las mametas per petaçar las calcetas. Autres còps la font rajava. L'abelha s'arma d'una espasa, per « tornar trobar las flors que nos an raubadas ». L'escarabissa se'n va de recuolons...

Modernitat d'un lengatge sens nostalgias o sentimentalismes. Al meteis temps, retorn cap al sègle passat ont las bèstias podián parlar, pr'amor que i aviá pas d'avions, de motors, o de musica « discò » per esfaçar sa votz. Aicí lo dilèma de l'occitanisme. Sèm pas d'aqueste sègle, e avèm la pretencion de lo fargar a nòstra idèa.

La vida s'es refugiada dins la vinha, que coneis la dolor de nàisser a la prima, e raja dins la man coma de sang. Una imajariá qu'Arnaut Botelhièr, sacristan a Pàmias al sègle XIV, e qu'abeurava los morts la nuèit, renegariá pas. Lo que parla de vida es amenaçat de mort a primalba.

Maria-Clara Viguièr

Bestiari, aubres, vinhas, Joan-Maria Petit e Pèire Francés, Vent Terral, 1979.


Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.