Dins son edicion del mes d'octobre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava las possibilitats d'ensenhament en occitan ofèrtas pel servici public.

Suls bancs de l’escòla publica

O sabiatz qu’es possible d’aprene l’occitan a l’escòla publica ? Dins mantuns establiments de la metropòli son prepausats de percors bilingües o d’iniciacion, per lo ben dels escolans.

L’escòla mairala Francis Garnier e l’escòla elementària Marie de Sévigné porgisson a Montpelhièr un ensenhament bilingüe francés-occitan a paritat orària despuòi mai de sièis ans, mas existisson d’autres biaisses d’ensenhament en òc dins las escòlas publicas. Al dintre de las escòlas Anatole France, Olympe de Gouges e Jules Simon, los escolans pòdon beneficiar de 45 mn d’occitan cada setmana, e d’una iniciacion dins las escòlas Alfonsa Daudet e Marie Curie.

Sièis autras comunas de la metropòli – Laveruna, Pinhan, Cornonterral, Juvinhac, Castelnau-lo-Lès e Beaulieu – lo prepausan tanben. « Avèm a còr d’informar los estatjants qu’existís, en mai de las Calandretas, un ensenhament public de tria de l’occitan », nos assabenta Boris Bellanger, adjonch a la Vila de Montpelhièr delegat a las culturas regionalas e al patrimòni immaterial, conselhièr de la metropòli. « Es possible de seguir un ensenhament de la mairala Francis Garnier fins al Licèu Clemenceau, en passant per los collègis Clemenceau, Clémence Royer, Joffre à Montpelhièr, e los de Clapièrs e Vilanòva-lès-Magalona ».

Antau son quasi 1350 escolans que gausisson d’un ensenhament public de l’occitan dins la metropòli. « A l’escòla Marie de Sévigné, i a de classas bilingüas. E aquò congrèa de vocacions quitament au dintre de l’establiment. A la rintrada, ai aculhit cinc novèls escolans, ja escolarizats, qu’an demandat a integrar ma classa bilingüe de CM1-CM2, conta Benoit Bolano, ensenhaire. D'ont mai los escolans començan lèu l’aprendissatge d’una lenga, d'ont mai n’aprendràn aisidament una autra. L’interès dels percors bilingües, es tanben de faire viure la riquesa de la cultura occitana e de far prodèl per que los enfants parlèsson aquela lenga en defòra dels murs de l’escòla ».

Montpellier métropole en commun 5, octobre de 2021.


Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.