Dins son edicion del mes d'octobre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava las possibilitats d'ensenhament en occitan ofèrtas pel servici public.

Suls bancs de l’escòla publica

O sabiatz qu’es possible d’aprene l’occitan a l’escòla publica ? Dins mantuns establiments de la metropòli son prepausats de percors bilingües o d’iniciacion, per lo ben dels escolans.

L’escòla mairala Francis Garnier e l’escòla elementària Marie de Sévigné porgisson a Montpelhièr un ensenhament bilingüe francés-occitan a paritat orària despuòi mai de sièis ans, mas existisson d’autres biaisses d’ensenhament en òc dins las escòlas publicas. Al dintre de las escòlas Anatole France, Olympe de Gouges e Jules Simon, los escolans pòdon beneficiar de 45 mn d’occitan cada setmana, e d’una iniciacion dins las escòlas Alfonsa Daudet e Marie Curie.

Sièis autras comunas de la metropòli – Laveruna, Pinhan, Cornonterral, Juvinhac, Castelnau-lo-Lès e Beaulieu – lo prepausan tanben. « Avèm a còr d’informar los estatjants qu’existís, en mai de las Calandretas, un ensenhament public de tria de l’occitan », nos assabenta Boris Bellanger, adjonch a la Vila de Montpelhièr delegat a las culturas regionalas e al patrimòni immaterial, conselhièr de la metropòli. « Es possible de seguir un ensenhament de la mairala Francis Garnier fins al Licèu Clemenceau, en passant per los collègis Clemenceau, Clémence Royer, Joffre à Montpelhièr, e los de Clapièrs e Vilanòva-lès-Magalona ».

Antau son quasi 1350 escolans que gausisson d’un ensenhament public de l’occitan dins la metropòli. « A l’escòla Marie de Sévigné, i a de classas bilingüas. E aquò congrèa de vocacions quitament au dintre de l’establiment. A la rintrada, ai aculhit cinc novèls escolans, ja escolarizats, qu’an demandat a integrar ma classa bilingüe de CM1-CM2, conta Benoit Bolano, ensenhaire. D'ont mai los escolans començan lèu l’aprendissatge d’una lenga, d'ont mai n’aprendràn aisidament una autra. L’interès dels percors bilingües, es tanben de faire viure la riquesa de la cultura occitana e de far prodèl per que los enfants parlèsson aquela lenga en defòra dels murs de l’escòla ».

Montpellier métropole en commun 5, octobre de 2021.


Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.