Dins son edicion del mes d'octobre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava las possibilitats d'ensenhament en occitan ofèrtas pel servici public.

Suls bancs de l’escòla publica

O sabiatz qu’es possible d’aprene l’occitan a l’escòla publica ? Dins mantuns establiments de la metropòli son prepausats de percors bilingües o d’iniciacion, per lo ben dels escolans.

L’escòla mairala Francis Garnier e l’escòla elementària Marie de Sévigné porgisson a Montpelhièr un ensenhament bilingüe francés-occitan a paritat orària despuòi mai de sièis ans, mas existisson d’autres biaisses d’ensenhament en òc dins las escòlas publicas. Al dintre de las escòlas Anatole France, Olympe de Gouges e Jules Simon, los escolans pòdon beneficiar de 45 mn d’occitan cada setmana, e d’una iniciacion dins las escòlas Alfonsa Daudet e Marie Curie.

Sièis autras comunas de la metropòli – Laveruna, Pinhan, Cornonterral, Juvinhac, Castelnau-lo-Lès e Beaulieu – lo prepausan tanben. « Avèm a còr d’informar los estatjants qu’existís, en mai de las Calandretas, un ensenhament public de tria de l’occitan », nos assabenta Boris Bellanger, adjonch a la Vila de Montpelhièr delegat a las culturas regionalas e al patrimòni immaterial, conselhièr de la metropòli. « Es possible de seguir un ensenhament de la mairala Francis Garnier fins al Licèu Clemenceau, en passant per los collègis Clemenceau, Clémence Royer, Joffre à Montpelhièr, e los de Clapièrs e Vilanòva-lès-Magalona ».

Antau son quasi 1350 escolans que gausisson d’un ensenhament public de l’occitan dins la metropòli. « A l’escòla Marie de Sévigné, i a de classas bilingüas. E aquò congrèa de vocacions quitament au dintre de l’establiment. A la rintrada, ai aculhit cinc novèls escolans, ja escolarizats, qu’an demandat a integrar ma classa bilingüe de CM1-CM2, conta Benoit Bolano, ensenhaire. D'ont mai los escolans començan lèu l’aprendissatge d’una lenga, d'ont mai n’aprendràn aisidament una autra. L’interès dels percors bilingües, es tanben de faire viure la riquesa de la cultura occitana e de far prodèl per que los enfants parlèsson aquela lenga en defòra dels murs de l’escòla ».

Montpellier métropole en commun 5, octobre de 2021.


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.