Dins son edicion del mes d'octobre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava las possibilitats d'ensenhament en occitan ofèrtas pel servici public.

Suls bancs de l’escòla publica

O sabiatz qu’es possible d’aprene l’occitan a l’escòla publica ? Dins mantuns establiments de la metropòli son prepausats de percors bilingües o d’iniciacion, per lo ben dels escolans.

L’escòla mairala Francis Garnier e l’escòla elementària Marie de Sévigné porgisson a Montpelhièr un ensenhament bilingüe francés-occitan a paritat orària despuòi mai de sièis ans, mas existisson d’autres biaisses d’ensenhament en òc dins las escòlas publicas. Al dintre de las escòlas Anatole France, Olympe de Gouges e Jules Simon, los escolans pòdon beneficiar de 45 mn d’occitan cada setmana, e d’una iniciacion dins las escòlas Alfonsa Daudet e Marie Curie.

Sièis autras comunas de la metropòli – Laveruna, Pinhan, Cornonterral, Juvinhac, Castelnau-lo-Lès e Beaulieu – lo prepausan tanben. « Avèm a còr d’informar los estatjants qu’existís, en mai de las Calandretas, un ensenhament public de tria de l’occitan », nos assabenta Boris Bellanger, adjonch a la Vila de Montpelhièr delegat a las culturas regionalas e al patrimòni immaterial, conselhièr de la metropòli. « Es possible de seguir un ensenhament de la mairala Francis Garnier fins al Licèu Clemenceau, en passant per los collègis Clemenceau, Clémence Royer, Joffre à Montpelhièr, e los de Clapièrs e Vilanòva-lès-Magalona ».

Antau son quasi 1350 escolans que gausisson d’un ensenhament public de l’occitan dins la metropòli. « A l’escòla Marie de Sévigné, i a de classas bilingüas. E aquò congrèa de vocacions quitament au dintre de l’establiment. A la rintrada, ai aculhit cinc novèls escolans, ja escolarizats, qu’an demandat a integrar ma classa bilingüe de CM1-CM2, conta Benoit Bolano, ensenhaire. D'ont mai los escolans començan lèu l’aprendissatge d’una lenga, d'ont mai n’aprendràn aisidament una autra. L’interès dels percors bilingües, es tanben de faire viure la riquesa de la cultura occitana e de far prodèl per que los enfants parlèsson aquela lenga en defòra dels murs de l’escòla ».

Montpellier métropole en commun 5, octobre de 2021.


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.