finança verda

Un cors de finança verde ven de se dubrir a l'universitat de Montpelhièr

Per la dintrada universitària de 2020 los estudiants de l'universitat de Montpelhièr an poscut s'inscriure a un cors de finança verda. Un Diplòme Universitari (DU) dedicat ven de se dubrir.

Es una primièra an França o cap de formacion d'aquel tipe existissiá pas.

Assegurada per Sébastien Duchêne e Adrien Nguyen-Huu, totes dos mèstres de conferéncias a l'UFR d'economia, aquesta formacion deu preparar los estudiants a una melhora compreneson del ròtle de la finança dins la transicion vèrs una economia duradissa e febla emission carbone.

Los enjòcs ecologics son tals dins las nòstras economias que lor presa en compta es d'ara enlà indispensable en finança.

L'universitat de Montpelhièr classada en segonda posicion dins lo classament de Shanghai 2020 sus la tematica Ecologia comfirma aital son posicionament.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.