finança verda

Un cors de finança verde ven de se dubrir a l'universitat de Montpelhièr

Per la dintrada universitària de 2020 los estudiants de l'universitat de Montpelhièr an poscut s'inscriure a un cors de finança verda. Un Diplòme Universitari (DU) dedicat ven de se dubrir.

Es una primièra an França o cap de formacion d'aquel tipe existissiá pas.

Assegurada per Sébastien Duchêne e Adrien Nguyen-Huu, totes dos mèstres de conferéncias a l'UFR d'economia, aquesta formacion deu preparar los estudiants a una melhora compreneson del ròtle de la finança dins la transicion vèrs una economia duradissa e febla emission carbone.

Los enjòcs ecologics son tals dins las nòstras economias que lor presa en compta es d'ara enlà indispensable en finança.

L'universitat de Montpelhièr classada en segonda posicion dins lo classament de Shanghai 2020 sus la tematica Ecologia comfirma aital son posicionament.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.