Spacesuit Axiom Space
Naut de la combinason espaciala d'Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Es estada concebuda per caminar sus la Luna mas tanben per de sortidas extraveïculara en orbita basse. Lo vestit a per nom : Axiom Extravehicular Mobility Unit (AxEMU).

Axiom Space trabalhèt amb la societat Prada. Aquesta menèt son expertisa suls teissuts e procèssus de produccion ligats a la fabricacion del vestit.

La combinason permetrà als astronautas de suportar l'environament del Pòl Sud de la Luna. Notadament las bassas temperaturas, la febla pression atmosferica o la fòrta preséncia de posca.

Los òmes e las femnas podràn evoluïr aital aparat pendent almens uèch oras.

Las combinasons son estadas tèstadas al Neutral Buoyancy Laboratory (NBL) del Centre Espacial Johnson de la NASA.

La fasa de produccion dels vestits operacionals debutarà en 2025.

Axium Space Spacesuit

Infografic propausat per Axiom Space relatiu a sa combinason espaciala

Axium Space Spacesuit

Axium Space Spacesuit


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.