Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.

 

Lo buste de Peyrot

Tornavi d'un magre mercat amb un magre sac vèrs la fin de l'occupacion alemanda  passant davant nòstre pichon « Jardin Public », vegèri un fum de mond arremosats, e de soldats verds totes afanats. Intrèri dins lo Jardin : un camion èra prèp de l'estatua de Claude Peyrot ; i aviá de soldats sus un car, de soldats sus d'escalas, de soldats pertots. Enfants e femnas regardavan, muts  s'ausisiá res que los comandaments sec e brèus dels Alemands.

Peyrot, desbolonat, lisava pesugament sul car. Prèp de ieu, d'ancians, assetats sus un banc, s'asolelhavan : un d'eles diguèt tristament : « S'aquò's pas malaürós ! an pas pro dels dròlles vius, lor cal encara nòstres mòrts per lor sacrada guèrra ! »

D'efèt, èra ben un enfant del país que nos prenián, un qu'aviá cantat la doçor de viure al mitan de las bèstias e de las plantas dins la ronda de las sasons.

Coma seguissiai lo cortègi parièr a un entèrrament, me pareissiá qu'erèm un pauc mai vincuts, qu'un quicòm de nòu nos èra pres : ma pensada anèt a totes los exilats, tant malaüroses d'èstre separats de tot çò que fa la vida del òme, sas afeccions, son país  davant un parièr calici d'amarum me sentiguèri montar al còr aquela pregaria : « Mon Dieu, agètz pietat de totes los deracinats ! »

Dempuèi, l'occupacion s'es acabada. Un jorn, Peyrot nos tornèt. E lo podèm veire, totjorn lo mème, pensatiu, al mitan de las flors e dels aucèls.

Dòna Delcamp de Milhau


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.