Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.

 

Lo buste de Peyrot

Tornavi d'un magre mercat amb un magre sac vèrs la fin de l'occupacion alemanda  passant davant nòstre pichon « Jardin Public », vegèri un fum de mond arremosats, e de soldats verds totes afanats. Intrèri dins lo Jardin : un camion èra prèp de l'estatua de Claude Peyrot ; i aviá de soldats sus un car, de soldats sus d'escalas, de soldats pertots. Enfants e femnas regardavan, muts  s'ausisiá res que los comandaments sec e brèus dels Alemands.

Peyrot, desbolonat, lisava pesugament sul car. Prèp de ieu, d'ancians, assetats sus un banc, s'asolelhavan : un d'eles diguèt tristament : « S'aquò's pas malaürós ! an pas pro dels dròlles vius, lor cal encara nòstres mòrts per lor sacrada guèrra ! »

D'efèt, èra ben un enfant del país que nos prenián, un qu'aviá cantat la doçor de viure al mitan de las bèstias e de las plantas dins la ronda de las sasons.

Coma seguissiai lo cortègi parièr a un entèrrament, me pareissiá qu'erèm un pauc mai vincuts, qu'un quicòm de nòu nos èra pres : ma pensada anèt a totes los exilats, tant malaüroses d'èstre separats de tot çò que fa la vida del òme, sas afeccions, son país  davant un parièr calici d'amarum me sentiguèri montar al còr aquela pregaria : « Mon Dieu, agètz pietat de totes los deracinats ! »

Dempuèi, l'occupacion s'es acabada. Un jorn, Peyrot nos tornèt. E lo podèm veire, totjorn lo mème, pensatiu, al mitan de las flors e dels aucèls.

Dòna Delcamp de Milhau


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.