Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.

 

Lo buste de Peyrot

Tornavi d'un magre mercat amb un magre sac vèrs la fin de l'occupacion alemanda  passant davant nòstre pichon « Jardin Public », vegèri un fum de mond arremosats, e de soldats verds totes afanats. Intrèri dins lo Jardin : un camion èra prèp de l'estatua de Claude Peyrot ; i aviá de soldats sus un car, de soldats sus d'escalas, de soldats pertots. Enfants e femnas regardavan, muts  s'ausisiá res que los comandaments sec e brèus dels Alemands.

Peyrot, desbolonat, lisava pesugament sul car. Prèp de ieu, d'ancians, assetats sus un banc, s'asolelhavan : un d'eles diguèt tristament : « S'aquò's pas malaürós ! an pas pro dels dròlles vius, lor cal encara nòstres mòrts per lor sacrada guèrra ! »

D'efèt, èra ben un enfant del país que nos prenián, un qu'aviá cantat la doçor de viure al mitan de las bèstias e de las plantas dins la ronda de las sasons.

Coma seguissiai lo cortègi parièr a un entèrrament, me pareissiá qu'erèm un pauc mai vincuts, qu'un quicòm de nòu nos èra pres : ma pensada anèt a totes los exilats, tant malaüroses d'èstre separats de tot çò que fa la vida del òme, sas afeccions, son país  davant un parièr calici d'amarum me sentiguèri montar al còr aquela pregaria : « Mon Dieu, agètz pietat de totes los deracinats ! »

Dempuèi, l'occupacion s'es acabada. Un jorn, Peyrot nos tornèt. E lo podèm veire, totjorn lo mème, pensatiu, al mitan de las flors e dels aucèls.

Dòna Delcamp de Milhau


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.