Fusada chinesa lo 29/04/2021

Lançament lo 29 d'abril de 2021 de la fusada chinesa contenent Tianhe

La construccion de la nòva estacion espaciala chinesa debuta

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa. Aquel equipament de 18 mètres de long a per nom Tianhe. Dos autres elements son esperats per formar una estructura en forma de T.

L'acabament de la construcion es previst per 2022. Pr'aquò l'agéncia espaciala chinesa prevei de far visitar aquel primièr modul per d'astronautas en junh de 2021.

Lo projècte debutèt en 2011 amb lo mandament en orbita bassa del prototip Tiangong-1, seguit per Tiangong-2 que foguèt mandat en 2016.

Cadun d'aqueles dos laboratòris espacials foguèron visitat per d'astronautas.

Lo primièr Tiangong-1 acabèt la siá vida en 2018, los engeniaires ne perdèron lo contraròtle. Foguèt destruch. Tiangong-2 de son costat foguèt destruch volontariament en 2019.

La futura estacion chinesa (CSS) podrà aculhir tres personas. Serà mai pichona que l'ISS (Internacional Space Station) que ne pòt aculhir un pichon detzenat en permanéncia. Serà plaçada en orbita bassa entre 340 e 450 km d'altitud.

Lo primièr astronauta chinés foguèt mandat dins l'espaci en 2003.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.