Fusada chinesa lo 29/04/2021

Lançament lo 29 d'abril de 2021 de la fusada chinesa contenent Tianhe

La construccion de la nòva estacion espaciala chinesa debuta

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa. Aquel equipament de 18 mètres de long a per nom Tianhe. Dos autres elements son esperats per formar una estructura en forma de T.

L'acabament de la construcion es previst per 2022. Pr'aquò l'agéncia espaciala chinesa prevei de far visitar aquel primièr modul per d'astronautas en junh de 2021.

Lo projècte debutèt en 2011 amb lo mandament en orbita bassa del prototip Tiangong-1, seguit per Tiangong-2 que foguèt mandat en 2016.

Cadun d'aqueles dos laboratòris espacials foguèron visitat per d'astronautas.

Lo primièr Tiangong-1 acabèt la siá vida en 2018, los engeniaires ne perdèron lo contraròtle. Foguèt destruch. Tiangong-2 de son costat foguèt destruch volontariament en 2019.

La futura estacion chinesa (CSS) podrà aculhir tres personas. Serà mai pichona que l'ISS (Internacional Space Station) que ne pòt aculhir un pichon detzenat en permanéncia. Serà plaçada en orbita bassa entre 340 e 450 km d'altitud.

Lo primièr astronauta chinés foguèt mandat dins l'espaci en 2003.


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.