Mercedes Class S conducha autonòma
Lo sistèma de conducha autonòma de mercedes en accion © Daimler

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Aqueste ofrís una ajuda dicha de nivèl 3 ont las intervencions umanas son pas necessàrias.

Aquò fa del constructor europèu un dels primièrs dins lo mond a beneficiar d'aquel tipe d'omologacion per un modèl comercializat. Honda, al Japon, obtenguèt al mes de març per sa veitura Legend, una autorizacion d'aquel tipe ont lo veïcul se pòt menat solet.

Son de Classe S que Mercedes prevei d'aquipar. Seràn disponiblas tre lo primièr trimèstre de 2022 en concession. Lo sistèma podrà èsser utilizat sonque sus las autostradas quand lo trafic serà important e la velocitat jos los 60 km/h. Las meteissas constrenchas s'aplican al Japon per la Honda Legend.

Lo menaire podrà far quicòm mai que de menar, serà pas oblijat de daissar las siás mans sul volant, mas deurà èsser en capacitat d'intervenir en cas de besonh. Se a la demanda del sistèma la persona al volant interven pas per prene lo contraròtle del veïcul, la veitura s'arrestarà. L'utilizator podrà pas per exemple dormir.

Aquelas omologacions de nivèl 3 arriban alara que Tesla que comunica bravament sul subjècte amb son Autopilot demòra al nivèl 2.

Cap d'omologacion de nivèl 4 es pas encara, en 2021, estada donada de pel mond.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.