Mercedes Class S conducha autonòma
Lo sistèma de conducha autonòma de mercedes en accion © Daimler

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Aqueste ofrís una ajuda dicha de nivèl 3 ont las intervencions umanas son pas necessàrias.

Aquò fa del constructor europèu un dels primièrs dins lo mond a beneficiar d'aquel tipe d'omologacion per un modèl comercializat. Honda, al Japon, obtenguèt al mes de març per sa veitura Legend, una autorizacion d'aquel tipe ont lo veïcul se pòt menat solet.

Son de Classe S que Mercedes prevei d'aquipar. Seràn disponiblas tre lo primièr trimèstre de 2022 en concession. Lo sistèma podrà èsser utilizat sonque sus las autostradas quand lo trafic serà important e la velocitat jos los 60 km/h. Las meteissas constrenchas s'aplican al Japon per la Honda Legend.

Lo menaire podrà far quicòm mai que de menar, serà pas oblijat de daissar las siás mans sul volant, mas deurà èsser en capacitat d'intervenir en cas de besonh. Se a la demanda del sistèma la persona al volant interven pas per prene lo contraròtle del veïcul, la veitura s'arrestarà. L'utilizator podrà pas per exemple dormir.

Aquelas omologacions de nivèl 3 arriban alara que Tesla que comunica bravament sul subjècte amb son Autopilot demòra al nivèl 2.

Cap d'omologacion de nivèl 4 es pas encara, en 2021, estada donada de pel mond.


Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.