Mercedes Class S conducha autonòma
Lo sistèma de conducha autonòma de mercedes en accion © Daimler

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Aqueste ofrís una ajuda dicha de nivèl 3 ont las intervencions umanas son pas necessàrias.

Aquò fa del constructor europèu un dels primièrs dins lo mond a beneficiar d'aquel tipe d'omologacion per un modèl comercializat. Honda, al Japon, obtenguèt al mes de març per sa veitura Legend, una autorizacion d'aquel tipe ont lo veïcul se pòt menat solet.

Son de Classe S que Mercedes prevei d'aquipar. Seràn disponiblas tre lo primièr trimèstre de 2022 en concession. Lo sistèma podrà èsser utilizat sonque sus las autostradas quand lo trafic serà important e la velocitat jos los 60 km/h. Las meteissas constrenchas s'aplican al Japon per la Honda Legend.

Lo menaire podrà far quicòm mai que de menar, serà pas oblijat de daissar las siás mans sul volant, mas deurà èsser en capacitat d'intervenir en cas de besonh. Se a la demanda del sistèma la persona al volant interven pas per prene lo contraròtle del veïcul, la veitura s'arrestarà. L'utilizator podrà pas per exemple dormir.

Aquelas omologacions de nivèl 3 arriban alara que Tesla que comunica bravament sul subjècte amb son Autopilot demòra al nivèl 2.

Cap d'omologacion de nivèl 4 es pas encara, en 2021, estada donada de pel mond.


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.