Megane eVision © Renault 2020
Mégane eVision © Renault 2020

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Lo veïcul es electric, aquò's pas encara la version que serà produsida mas simplament un concèpte.

Lo PDG de Renault, Luca de Meo, afortís pr'aquò qu'aquel concèpte es pròcha a 95 % de l'estile qu'auràn las futuras veituras del grop.

Aquela Mégane eVision es una pichona compacta, amb d'aire de SUV, es un pauc pus nauta qu'una Mégane actuala.

Es, al nivèl estilistic, escleta, res de tròp. Renault sembla de voler se posicionar sul naut de gama.

Al nivèl de la poténcia lo motor presentat fa 160 kW (217 cavals). Sonque doas ròdas son motriças.

La siá batariá es de 60 kWh de capacitat utila. Las celulas son produsidas en Polonha per LG Chem, e assembladas en França.

Son autonomia es de 450 quilomètres en cicle mixte WLTP.

La presentacion del modèl de seria per la Mégane electrica es esperada per 2021. Las primièras liurason son pas previstas abans 2022. La produccion se farà a Douai.

 

eVision

Mégane eVision © Renault 2020


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.