Megane eVision © Renault 2020
Mégane eVision © Renault 2020

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Lo veïcul es electric, aquò's pas encara la version que serà produsida mas simplament un concèpte.

Lo PDG de Renault, Luca de Meo, afortís pr'aquò qu'aquel concèpte es pròcha a 95 % de l'estile qu'auràn las futuras veituras del grop.

Aquela Mégane eVision es una pichona compacta, amb d'aire de SUV, es un pauc pus nauta qu'una Mégane actuala.

Es, al nivèl estilistic, escleta, res de tròp. Renault sembla de voler se posicionar sul naut de gama.

Al nivèl de la poténcia lo motor presentat fa 160 kW (217 cavals). Sonque doas ròdas son motriças.

La siá batariá es de 60 kWh de capacitat utila. Las celulas son produsidas en Polonha per LG Chem, e assembladas en França.

Son autonomia es de 450 quilomètres en cicle mixte WLTP.

La presentacion del modèl de seria per la Mégane electrica es esperada per 2021. Las primièras liurason son pas previstas abans 2022. La produccion se farà a Douai.

 

eVision

Mégane eVision © Renault 2020


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.