Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023
Lo Starship abans sa partença lo 18 de novembre de 2023 (Boca Chica, Texas) ©SpaceX

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lo primièr se debanèt a la prima de 2023. S'arrestèt abans la deseparacion del booster e de l'astronau Starship.

Lo 18 de novembre las causas se debanèran melhor. Lo tèst durèt un pauc mai de siès minutas, La partença se passèt plan. Los 33 motors Raptor del booster s'aluquèran corrèctament.

La deseparacion puèi se passèt plan. Los siès motors del Starship s'aluquèran ben e l'astronau posquèt montar fins a 150 quilomètres d'altitud.

Sol punt negatiu : lo booster e lo Starship posquèron pas èsser recuperats.

Lo constructor SpaceX desvolopa lo Starship per l'exploracion lonhdana. Al còp de la Luna, es un Starship que serà emplegat per la mission Artemis de la Nasa, e de Mars.


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.