Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023
Lo Starship abans sa partença lo 18 de novembre de 2023 (Boca Chica, Texas) ©SpaceX

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lo primièr se debanèt a la prima de 2023. S'arrestèt abans la deseparacion del booster e de l'astronau Starship.

Lo 18 de novembre las causas se debanèran melhor. Lo tèst durèt un pauc mai de siès minutas, La partença se passèt plan. Los 33 motors Raptor del booster s'aluquèran corrèctament.

La deseparacion puèi se passèt plan. Los siès motors del Starship s'aluquèran ben e l'astronau posquèt montar fins a 150 quilomètres d'altitud.

Sol punt negatiu : lo booster e lo Starship posquèron pas èsser recuperats.

Lo constructor SpaceX desvolopa lo Starship per l'exploracion lonhdana. Al còp de la Luna, es un Starship que serà emplegat per la mission Artemis de la Nasa, e de Mars.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.