Starship SN8
Lo Starship SN8 de SpaceX en vòl lo 9 de decembre de 2020

Tèst del Starship SN8

Lo dimècre 9 de decembre de 2020 SpaceX efectuèt un ensag sus un dels prototips de son Starship, lo SN8.

En agost de 2020 la version SN5 efectuèt un vol cortet de mens d'una minuta que se terminèt plan, l'astronau se pausèt sens problèma. Èra montada a 150 mètres.

Amb aquel tèst sul SN8 (Serial Number 8) lo constructor èra mai ambiciós : s'agissiá de montar pus naut. Lo vòl aqueste còp durèt mai de sièis minutas.

L'ascencion, lo cambiament de posicionament de l'aparelh en altituda, son comportament aerodinamic, la precision de la trajectòria de retorn, tot aquò s'es passèt plan.

La recuperacion pr'aquò ela se passèt pas coma previst : lo veïcul alentiguèt pas pro e se venguèt espetar pel sol, explausèt literalament.

Un succès pr'aquò, los ingeniaires an poscut obténer las entresenhas que desiravan per poder melhorar l'aparelh. Lo prototipe SN9 es ja prèst.

Lo Starship a per vocacion d'assegurar de vòls long, come los trajèctes Tèrra, Mars, e pas simplament de misas en orbitas.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.