Starship SN8
Lo Starship SN8 de SpaceX en vòl lo 9 de decembre de 2020

Tèst del Starship SN8

Lo dimècre 9 de decembre de 2020 SpaceX efectuèt un ensag sus un dels prototips de son Starship, lo SN8.

En agost de 2020 la version SN5 efectuèt un vol cortet de mens d'una minuta que se terminèt plan, l'astronau se pausèt sens problèma. Èra montada a 150 mètres.

Amb aquel tèst sul SN8 (Serial Number 8) lo constructor èra mai ambiciós : s'agissiá de montar pus naut. Lo vòl aqueste còp durèt mai de sièis minutas.

L'ascencion, lo cambiament de posicionament de l'aparelh en altituda, son comportament aerodinamic, la precision de la trajectòria de retorn, tot aquò s'es passèt plan.

La recuperacion pr'aquò ela se passèt pas coma previst : lo veïcul alentiguèt pas pro e se venguèt espetar pel sol, explausèt literalament.

Un succès pr'aquò, los ingeniaires an poscut obténer las entresenhas que desiravan per poder melhorar l'aparelh. Lo prototipe SN9 es ja prèst.

Lo Starship a per vocacion d'assegurar de vòls long, come los trajèctes Tèrra, Mars, e pas simplament de misas en orbitas.


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.