Terafab tala que prevista
Lògo de la fabrica Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

L'entreprenaire a per ambicion de botar en plaça, en orbita, una constellacion de satellits qu'establiriá dins l'espaci un centre de tractament de las donadas (data center).

Segon sos dires, li mancan de processors, la produccion mondiala actuala essent insufisenta.

Fidèl a sos abituds, prevei de produsir el meteis aqueles processors. Per aquò far trabalha a la construccion d'una megafabrica : Terafab, coentrepresa entre SpaceX, Tesla e xAI.

La constellacion prevista deuriá comprene fins a un milion de satellits nommats AI Sat Mini. Lo centre de donada aital bastit permetrà a las aplicacion d'IA (Intelligéncia Artificiala) de trabalhar. Aquestas necessitan una granda quantitat de calcul.

Un dels avantatge de posicionar los centres de calculs per l'IA dins l'espaci es qu'amont lo solelh lusís de contunh, çò que permet de produsir aisidament d'energia electrica.

Elon Musk amb SpaceX mestreja lo mandadís de satellits entre Tèrra e orbita bassa, sap tanben fabricar de satellits (SpaceX es l'actor principal de Starlink e de sa constellacion), li manca los processors.

Terafab es la solucion.

Elon Musk o dis aital : « : Se fabricam pas Terafab aurem pas los processors, e avèm besonh dels processors, donc anam bastir Terafab. »

Los satellits AI Sat Mini serián, al delà dels processors, de grand panèls solars de mai de cent mètres de long. Una autre element clau serà los radiators per evacuar l'energia termica produsida pels processors.

La poténcia de cada AI Sat Mini seriá de 100 kW. Son prevsit de satellits mai poderoses (1 000 kW) que perdrián alara la qualificacion Mini.

AI Sat Mini

Un satellit AI Sat Mini tal qu'imaginat © SpaceX

AI Sat Mini

AI Sat Mini versus Starship V3 e robòt Optimus © SpaceX


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.