Terafab tala que prevista
Lògo de la fabrica Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

L'entreprenaire a per ambicion de botar en plaça, en orbita, una constellacion de satellits qu'establiriá dins l'espaci un centre de tractament de las donadas (data center).

La constellacion prevista deuriá comprene fins a un milion de satellits nommats AI Sat Mini. Lo centre de donada aital bastit permetriá a las aplicacions d'IA (Intelligéncia Artificiala) de trabalhar. Aquestas necessitan una granda quantitat de calcul.

Segon sos dires, li mancan de processors, la produccion mondiala actuala essent insufisenta.

Fidèl a sas abituds, prevei de fabricar el meteis aqueles processors. Per aquò far trabalha a la construccion d'una megafabrica : Terafab, coentrepresa entre SpaceX, Tesla e xAI.

Un dels avantatge de posicionar los centres de calculs per l'IA dins l'espaci es qu'amont lo solelh lusís de contunh, çò que permet de produsir aisidament d'energia electrica.

Elon Musk amb SpaceX mestreja lo mandadís de satellits entre Tèrra e orbita bassa, sap tanben fabricar de satellits (SpaceX es l'actor principal de Starlink e de sa constellacion), li manca los processors.

Terafab es la solucion.

Elon Musk o dis aital : « : Se fabricam pas Terafab aurem pas los processors, e avèm besonh dels processors, donc anam bastir Terafab. »

Los satellits AI Sat Mini serián de grand panèls solars de mai de cent mètres de long. Una autre element clau seriá los radiators per evacuar l'energia termica produsida pels processors.

La poténcia de cada AI Sat Mini seriá de 100 kW. Son prevsit de satellits mai poderoses (1 000 kW) que perdrián alara la qualificacion Mini.

AI Sat Mini

Un satellit AI Sat Mini tal qu'imaginat © SpaceX

AI Sat Mini

AI Sat Mini versus Starship V3 e robòt Optimus © SpaceX


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.