Terafab tala que prevista
Lògo de la fabrica Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

L'entreprenaire a per ambicion de botar en plaça, en orbita, una constellacion de satellits qu'establiriá dins l'espaci un centre de tractament de las donadas (data center).

La constellacion prevista deuriá comprene fins a un milion de satellits nommats AI Sat Mini. Lo centre de donada aital bastit permetriá a las aplicacions d'IA (Intelligéncia Artificiala) de trabalhar. Aquestas necessitan una granda quantitat de calcul.

Segon sos dires, li mancan de processors, la produccion mondiala actuala essent insufisenta.

Fidèl a sas abituds, prevei de fabricar el meteis aqueles processors. Per aquò far trabalha a la construccion d'una megafabrica : Terafab, coentrepresa entre SpaceX, Tesla e xAI.

Un dels avantatge de posicionar los centres de calculs per l'IA dins l'espaci es qu'amont lo solelh lusís de contunh, çò que permet de produsir aisidament d'energia electrica.

Elon Musk amb SpaceX mestreja lo mandadís de satellits entre Tèrra e orbita bassa, sap tanben fabricar de satellits (SpaceX es l'actor principal de Starlink e de sa constellacion), li manca los processors.

Terafab es la solucion.

Elon Musk o dis aital : « : Se fabricam pas Terafab aurem pas los processors, e avèm besonh dels processors, donc anam bastir Terafab. »

Los satellits AI Sat Mini serián de grand panèls solars de mai de cent mètres de long. Una autre element clau seriá los radiators per evacuar l'energia termica produsida pels processors.

La poténcia de cada AI Sat Mini seriá de 100 kW. Son prevsit de satellits mai poderoses (1 000 kW) que perdrián alara la qualificacion Mini.

AI Sat Mini

Un satellit AI Sat Mini tal qu'imaginat © SpaceX

AI Sat Mini

AI Sat Mini versus Starship V3 e robòt Optimus © SpaceX


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.