Polaris Dawn setembre de 2024
Un astronauta de la mission Polaris Dawn sortís de la capsula Dragon Crew lo 12 de setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

La mission bailejada per la societat SpaceX èra privada e deviá pel primièr còp dins l'istòria permetre la sortida dins lo voide espacial d'astronautas non professionals.

Quatre personas èran embarcadas : Sarah Gillis e Anna Menon totes las doas emplegadas de SpaceX, Scott Poteet, ancian militari de l'armada de l'aire, e Jared Isaacman que comandava la mission, òme fortunat que collabòra frequentament amb SpaceX e que finançava per part la mission.

Son Jared Isaacman e Sarah Gillis que totes dos sortiguèron un après l'autre lo dijous 12 de setembre de la capsula Dragon. Totes los membres pr'aquò èran equipats de las combinasons concebudas per SpaceX que las capsulas Dragon Crew son pas equipadas d'un sas. L'interior tot, es donc estat despressurizat.

La mission de cinc jorns s'es alunhada fins a 1 400 km de la Tèrra. La sortida extraveïculara se faguèt a 700 km.

Al delà de la sortida dels dos astronautas dins lo voide espacial e del tèst de las combinasons, èran tanben prevists divèrs experiments scientifics e de tèsts sul sistèma de comunicacion Starlink que desvolopa la societat SpaceX.

Doas missions de mai son previstas dins l'encastre de Polaris Dawn. La segonda deuriá èsser similara a la primièra. La tresena deuriá èsser efectuada non pas a partir d'una capsula Dragon Crew mas d'un Starship, astronau actualament en cors de desvolopament.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.