Airbus EMS3
Lo modul de servici EMS3 sul site Airbus de Bremen © Airbus

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici (ESM) suplementaris.

Lo contracte s'elèva a 650 milions d'èuros.

Aqueles moduls de servici son destinats a equipar la capsula estatsunidenca Orion del programa lunar Artemis de la NASA. Aqueste prevei de mandar sul sòl lunar un equipatge d'aicí a 2024.

L'astronau emplegada serà Orion qu'aurà besonh d'equipaments de propulsion, de mejans de navigacion, d'aiga o encara d'electricitat, per poder accompli sa tasca : jonher la luna e tornar. Son totes aqueles elements que contendràn los moduls de servici que desvolopararà e fabricarà Airbus.

Son expertisa en la matèria es per part deguda a la produccion pel compte de l'ESA de las astronaus dichas ATV que menèran de cargas fins a l'estacion espaciala internacionala (ISS) entre 2008 e 2015.

Aquestes tres moduls suplementaris s'apondon als tres ja prevists.

La primièra mission Artemis es prevista per la fin de 2021. Deu testar la fusada e la capsula. Calrà esperar 2023 e la segonda mission per que d'astronautas sián embarcats per jonher la luna sens pr'aquò se pausar dessús.

Amb Artemis 3, Orion s'arrimarà a l'estacion Gateway que serà alara en orbita al torn de la luna e los astronautas dabalaràn sul sòl lunar.

La data de l'eveniment es pas encara programada amb certessa. Los ans 2025 e 2026 son evocats pels organizators.

Airbus EMS1 e Orion

Modul de service europèu numèro 1 (EMS1) subremontat de la capsula Orion © NASA


Airbus desvela Maveric

Meveric

A l'escasença del salon de Singapor que se debanèt del 11 al 16 de febrièr de 2020, lo constructor Airbus desvelèt Maveric.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Agricultura e robotica : Naïo Technologies

Lo robot Ted de Naïo

L'entrepresa Naïo Technologies comercializa de robòts agricòlas.

Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.