11/02/15 - Lo lançament e la recuperacion del pichon vaissèl espacial europèu l'IXV (Intermediate eXperimental Vehicul) se son plan passats e dubrisson la via a de futurs veïculs que permetrián de diversificar las possibilitats de transpòrt entre la Tèrra e l'espaci.

L'IXV es estat laçat per una fusada Vega dempuèi lo spacepòrt europèu de Kourou.

L'objectiu de la mission èra mai que mai tecnologic, deviá permetre d'amassar de donadas per melhor comprene las constrenchas, essencialament termicas e mecanicas, impausadas als vaissèls quand tornan dintrar dins l'atmosfèra. 

ESA-IXV-thermal-protection-system

Protections termicas de l'IXV 

ESA-IXV-flight-profile

Profil de la mission IXV 

Lo projècte PRIDE (Program for Reusable In-orbit Demonstrator for Europe) de l'ESA a per objectiu de definir lo futur de las pichonas navetas (specificacions, utilitat).

 

ESA-PRIDE-mission

Infografic pel projècte PRIDE 


 Ligams :


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.