Vega
Lançament de Vega lo 2 de setembre de 2020, mission VV16 © Arianespace

Vega : mission VV16 complida

Dins la nuèch del 2 al 3 de setembre de 2020 la pichòta fusada Vega reüssiguèt sa mission : placèt en orbita tot un ramelet de pichons satellits : un cinquantenat. 21 clients, eissits de 13 païses diferents èran concernits.

Las aplicacions pels nano e micosatellits son nombrosas : permeton d'observar la Tèrra, de desvolopar de mejans de comunicacion novèls o de far de recèrcas scientificas ; lor utilizacion es de mai en mai frequenta. En consequéncia las societats en carga dels lançaments son constrenchas d'adaptar lor ofèrta per poder efectuar de missions amb mandadisses multiples.

Vega es una de las responsas europèa a aquela demanda. Son desvolopament es assegurat per Arianespace amb l'ajuda de l'European Space Agency (ESA).

Après lo deganaci de l'an passat en 2019 ont la fusada del vòl 15 foguèt destrucha, lo succès de la mission VV16 torna menar Vega dins la competicion que se dubrís suls lançaments multiples de pichons satellits.

Aquesta competicion serà internacionala e ferotja.


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.