Callisto
La fusada Callisto tala qu'imaginada per sos conceptors © CNES

Callisto

Las agéncias espacialas francesa (CNES), alemandas (DLR) e japonesas (JAXA) trabalhan amassa sul desvolopament d'un demonstrator de fusada reutilizabla : Callisto.

Pichinèl aquel veïcul deuriá far quinze mètres de naut per un mètre de diamètre. Un primièr vòl es previst per 2022.

En decembre de 2019 l'agéncia espaciala francesa aprovèt la realizacion de vóls d'ensages.

De tecnicas de recuperacion per de vòls orbitals son ja estadas desvolopadas per la societat SpaceX que pòt recuperar dempuèi 2015 de lançadors. Blue Origin capitèt ela tanben de recuperar la meteisa annadas sa fusada New Shepard, lo vòl èra suborbital.

Mas cap d'entrepresas europèas mestreja pas pel moment aquelas tecnicas. Per la version futura d'Ariana los constructors demòran sus una arquitectura classica. Las Arianas 6 seràn pas reütilizablas.

Los japoneses menan lor competéncias suls motors criogenics. Los franceses son en carga dels desvolopament dels calculators per la gestion del vòl. Los allemands trabalharàn eles sul sistèma d'aterratge e sul las govèrnas aerodinamicas que permetan de pilotar l'aparelh.

Los ensages se debanaràn sus la basa de lançament de Koró.


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.