Lo 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin organizarà son primièr vòl espacial amb de toristes.

Preveson d'èsser tres exactament. Una persona independenta de la societat qu'aurà ganhada a l'enquant sa plaça, Mark Bezos lo fraire de Jeff Bezos fondator de la societat Blue Origin, lo tresen passatgièr serà Jeff Bezos el meteis.

Qualques toristes an ja poscut viatjar en orbita bassa. Es Dennis Tito via las societats MirCorp e Space Adventure que devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt en 2001 uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi qualques personas fan lo viatge amb los astronautas de las missions estatalas.

Amb lo vòl de Blue Origin lo 20 de julhet lo torisme espacial prendrà un autra dimencion, los vòls seràn mens car e se faràn mai nombroses. Serà pas pr'aquò question aicí de misa en orbita mas de simple sauts a un pichon centenat de quilomètres de naut e per qualques minutas solament.

L'astronau de Blue Origin se nomma lo New Shepard.

Una autra societat se prepara per l'aventura : Virgin Galactic que prevei d'efectuar sos primièr vòls comercials en 2022.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.