Lo 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin organizarà son primièr vòl espacial amb de toristes.

Preveson d'èsser tres exactament. Una persona independenta de la societat qu'aurà ganhada a l'enquant sa plaça, Mark Bezos lo fraire de Jeff Bezos fondator de la societat Blue Origin, lo tresen passatgièr serà Jeff Bezos el meteis.

Qualques toristes an ja poscut viatjar en orbita bassa. Es Dennis Tito via las societats MirCorp e Space Adventure que devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt en 2001 uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi qualques personas fan lo viatge amb los astronautas de las missions estatalas.

Amb lo vòl de Blue Origin lo 20 de julhet lo torisme espacial prendrà un autra dimencion, los vòls seràn mens car e se faràn mai nombroses. Serà pas pr'aquò question aicí de misa en orbita mas de simple sauts a un pichon centenat de quilomètres de naut e per qualques minutas solament.

L'astronau de Blue Origin se nomma lo New Shepard.

Una autra societat se prepara per l'aventura : Virgin Galactic que prevei d'efectuar sos primièr vòls comercials en 2022.


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.