L’òme de la baudufa e d’autres racontes, detalh
Detalh de la cobèrta del recuèlh : 'L’òme de la baudufa e d’autres racontes'

A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) de Barcelona comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes. Recampa los tèxtes dels finalistas del IIIen Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols de 2022.

Lo concors a per vocacion de promòure la lenga e la cultura occitanas, d'afortir sa riquesa e sa creativitat.

Per aquesta tresena edicion, lo nombre de racontes presentats es en augmentacion. Vint-e-nòu tèxtes son estats editats.

Qualques tèxtes publicats :

  • L’òme de la baudufa, Joris Heitz ;
  • Un òme crudèu, Matieu Poitavin ;
  • Agriutas amaras, Eliane Tourtet ;
  • Un afar de sang, Alan Vidal ;
  • Planvenguda a la vida, Federico Merino Mir ;
  • Triptic de guèrra, Michel Gonin ;
  • Lo gojat qui parlava la lenga vielha dau país meravilhós, Marie Armentia ;
  • La dòna del parc, Chantal Demarest ;
  • Sus leis alas dei vents, Lisa Gròs ;
  • Dins lo rai dels astres, Laure-Anne Caraty ;

Lo CAOC organiza cada an lo Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols. L'organizacion de la quatrena edicion en 2023 ven de començar.

L’òme de la baudufa e d’autres racontes


Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.