L’òme de la baudufa e d’autres racontes, detalh
Detalh de la cobèrta del recuèlh : 'L’òme de la baudufa e d’autres racontes'

A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) de Barcelona comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes. Recampa los tèxtes dels finalistas del IIIen Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols de 2022.

Lo concors a per vocacion de promòure la lenga e la cultura occitanas, d'afortir sa riquesa e sa creativitat.

Per aquesta tresena edicion, lo nombre de racontes presentats es en augmentacion. Vint-e-nòu tèxtes son estats editats.

Qualques tèxtes publicats :

  • L’òme de la baudufa, Joris Heitz ;
  • Un òme crudèu, Matieu Poitavin ;
  • Agriutas amaras, Eliane Tourtet ;
  • Un afar de sang, Alan Vidal ;
  • Planvenguda a la vida, Federico Merino Mir ;
  • Triptic de guèrra, Michel Gonin ;
  • Lo gojat qui parlava la lenga vielha dau país meravilhós, Marie Armentia ;
  • La dòna del parc, Chantal Demarest ;
  • Sus leis alas dei vents, Lisa Gròs ;
  • Dins lo rai dels astres, Laure-Anne Caraty ;

Lo CAOC organiza cada an lo Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols. L'organizacion de la quatrena edicion en 2023 ven de començar.

L’òme de la baudufa e d’autres racontes


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.