ZEROe Airbus
Avion zèro emission tal qu'imaginat en 2020 pel constructor Airbus © Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas per presentar sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission. Lo grop industrial debutèt las recèrcas sul subjècte en 2018, jol nom de programa ZEROe.

Son divèrsas tecnologias que seràn necessàrias per fin de poder produsir un tal avion, mas es ben l'idrogèn que serà versemblablament emplegat coma sorsa d'energia primaria.

Los motors serián ibrids. L'idrogèn seriá utilizat coma combustible dins de turboreactors o de turbopropulsors adaptats, mas aqueles motors serián demai sostenguts per d'energia electrica, ela tanben produsida per d'idrogèn via de pilas a combustible.

Una de las constrenchas màger qu'i son confrontat los engenhaires es la gestion del stocatge de l'idrogèn en vòl. Per aquò far, l'organizacion generala de l'estructura de l'aeronèf es de tornar pensar.

Lo 15 de decembre lo constructor desvelava una configuracion dicha « pod ». Aquí preveson d'equipar l'avion de siès turbopropulsors a idrogèn e amovibles. Lor amovibilitat permetriá una melhora mantenença al sòl.

Airbus prevei de brevetar aquesta configuracion d'aicí la fin de l'an 2020.

Las recèrcas son en cors sus d'autras configuracions e lo constructor europèu prevei pas de prene una decision definitiva sus las tecnicas d'emplegar en producion d'aicí a 2025. A aquela data los primièrs demonstrators deuriàn èsser disponibles.

Una eventuala mesa en servici comerciala dels primièrs aparelhs es ela prevista per 2035.


Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.