ZEROe Airbus
Avion zèro emission tal qu'imaginat en 2020 pel constructor Airbus © Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas per presentar sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission. Lo grop industrial debutèt las recèrcas sul subjècte en 2018, jol nom de programa ZEROe.

Son divèrsas tecnologias que seràn necessàrias per fin de poder produsir un tal avion, mas es ben l'idrogèn que serà versemblablament emplegat coma sorsa d'energia primaria.

Los motors serián ibrids. L'idrogèn seriá utilizat coma combustible dins de turboreactors o de turbopropulsors adaptats, mas aqueles motors serián demai sostenguts per d'energia electrica, ela tanben produsida per d'idrogèn via de pilas a combustible.

Una de las constrenchas màger qu'i son confrontat los engenhaires es la gestion del stocatge de l'idrogèn en vòl. Per aquò far, l'organizacion generala de l'estructura de l'aeronèf es de tornar pensar.

Lo 15 de decembre lo constructor desvelava una configuracion dicha « pod ». Aquí preveson d'equipar l'avion de siès turbopropulsors a idrogèn e amovibles. Lor amovibilitat permetriá una melhora mantenença al sòl.

Airbus prevei de brevetar aquesta configuracion d'aicí la fin de l'an 2020.

Las recèrcas son en cors sus d'autras configuracions e lo constructor europèu prevei pas de prene una decision definitiva sus las tecnicas d'emplegar en producion d'aicí a 2025. A aquela data los primièrs demonstrators deuriàn èsser disponibles.

Una eventuala mesa en servici comerciala dels primièrs aparelhs es ela prevista per 2035.


Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.