Illustracion pel projècte Blade © Airbus

Melhorar las alas dels avions per esparnhar lo carburant

Airbus trabalha sus un novèl tipe d'alas per sos avions amb lo projècte Blade (Breakthrough laminar aircraft demonstration in Europe).

L'objectiu es de far mermar la consomacion de carburant e donc las emissions de CO2.

D'aparelhs son ja equipats amb aquelas alas Blade, espèran dins los angars de Tarmac Aerosave prèp de Tarba. Las fasas de tèst deurián debutar en setembre de 2017.

Aquelas alas son concebudas per melhor contrarotlar lo flux d'aire generat per la velocitat de l'avion. Limitar las perturbacions de l'escolament en ne fasent un flux natural laminar permet de demesir las perdas d'energia.

Airbus, sus aquel projècte, trabalha de cotria amb doas autras companhiás : lo suedés SAAB e lo britanic GKN Aerospace.

Los tèsts se faràn amb un A340-300 a Tolosa. 150 oras de vòl son previstas amb quicòm coma 40 sortidas.

Se las performanças son bonas, los estudis seràn perseguits amb per tòca una misa en produccion en 2030.

Aquelas recèrcas se fan dins l'encastre del projècte Clean Sky bailejat per L'Union Europèa.


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».