Illustracion pel projècte Blade © Airbus

Melhorar las alas dels avions per esparnhar lo carburant

Airbus trabalha sus un novèl tipe d'alas per sos avions amb lo projècte Blade (Breakthrough laminar aircraft demonstration in Europe).

L'objectiu es de far mermar la consomacion de carburant e donc las emissions de CO2.

D'aparelhs son ja equipats amb aquelas alas Blade, espèran dins los angars de Tarmac Aerosave prèp de Tarba. Las fasas de tèst deurián debutar en setembre de 2017.

Aquelas alas son concebudas per melhor contrarotlar lo flux d'aire generat per la velocitat de l'avion. Limitar las perturbacions de l'escolament en ne fasent un flux natural laminar permet de demesir las perdas d'energia.

Airbus, sus aquel projècte, trabalha de cotria amb doas autras companhiás : lo suedés SAAB e lo britanic GKN Aerospace.

Los tèsts se faràn amb un A340-300 a Tolosa. 150 oras de vòl son previstas amb quicòm coma 40 sortidas.

Se las performanças son bonas, los estudis seràn perseguits amb per tòca una misa en produccion en 2030.

Aquelas recèrcas se fan dins l'encastre del projècte Clean Sky bailejat per L'Union Europèa.


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.