M51
Lo missil M51 tal que representat sul site d'ArianeGroup

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Los ensages son estats faches en condicions operacionalas, sens carga nucleara, dins la baia d'Audierne al larg del Finistèri.

Lo M51 es un de elements màger del sistèma de dissuasion nucleara francés. Desvolopat per ArianeGroup, pessa 50 tònas. De tres estatges es del tipe mar-sòl balistic strategic (MSBS). Es estat concebut per èsser mandat dempuèi de sosmarins nuclears dich SNLE (Sous-marin Nucléaire Lanceur d'engins).

Vertadièr « messatge diplomatic » aquel ensag permet a las autoritats francesas d'illustrar lor capacitat de projeccion nucleara.

Lo desvolopament del M51 es assegurat per la Direcion Generala de L'Armament (DGA) al profièch de la Fòrça Oceanica Estrategica (FOST) de la marina nacionala. Mai de 900 industrials son implicats dins sa realizacion.

França es lo sol país de l'Union Europèa que possedís l'arma nucleara.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.