Lo futur pòrtavions francés tal qu'imaginat per sos conceptors © Naval Group

La construcion del futur pòrtavions de l'armada francesa se prepara. Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

L'anóncia es estada facha al Creusot sul site de Framatome, filiala d'EDF, que participarà a la construcion del bastiment.

Tres rasons pòdon explicar aquela causida :

  1. Las performanças tecnicas dels motors nuclears : endurança, poténcia.
  2. La volontat del govèrn de manténer e de desvolopar las competéncias de la filiala indusriala francesa dins lo domèni.
  3. Enfin aquela tecnica es vista coma un instrument de poténcia : los estats que la mestrejan son pauc nombroses.

Sa construcion se farà a Saint Nazaire als Chantiers de l'Atlantique.

D'un poténcia de 220 MW lo reactor baptesat K-22, que serà desvolopat per TechnicAtome, apartendrà a la categoria dels reactors de pichona e mejana poténcia que pòdon èsser tanben embarcat sus de navires o servir per generar d'electricitat dins de pichona centralas sus tèrra.

En comparason los reactors gròsses coma los EPR an una poténcia de 1 600 MW.

Lo bastiment deuriá far 305 mètres de long, 80 mètres de larg e pesar 75 000 tonas.

Lo Charles de Gaulle de son costat far 261 mètres de long, 61 mètre de larg e pesa 42 000 tonas.


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.