Lo futur pòrtavions francés tal qu'imaginat per sos conceptors © Naval Group

La construcion del futur pòrtavions de l'armada francesa se prepara. Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

L'anóncia es estada facha al Creusot sul site de Framatome, filiala d'EDF, que participarà a la construcion del bastiment.

Tres rasons pòdon explicar aquela causida :

  1. Las performanças tecnicas dels motors nuclears : endurança, poténcia.
  2. La volontat del govèrn de manténer e de desvolopar las competéncias de la filiala indusriala francesa dins lo domèni.
  3. Enfin aquela tecnica es vista coma un instrument de poténcia : los estats que la mestrejan son pauc nombroses.

Sa construcion se farà a Saint Nazaire als Chantiers de l'Atlantique.

D'un poténcia de 220 MW lo reactor baptesat K-22, que serà desvolopat per TechnicAtome, apartendrà a la categoria dels reactors de pichona e mejana poténcia que pòdon èsser tanben embarcat sus de navires o servir per generar d'electricitat dins de pichona centralas sus tèrra.

En comparason los reactors gròsses coma los EPR an una poténcia de 1 600 MW.

Lo bastiment deuriá far 305 mètres de long, 80 mètres de larg e pesar 75 000 tonas.

Lo Charles de Gaulle de son costat far 261 mètres de long, 61 mètre de larg e pesa 42 000 tonas.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.