L'astronau Nyx
L'astronau Nyx tala qu'imaginada per sos conceptors © TEC

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sos engeniaires trabalhan a la definicion d'una capsula, nomenada Nyx. Aquesta aurà d'en primièr per vocacion de transportar de mèrças entre la Tèrra e l'espaci e de ravitalhar aital las estacions futuras que se bastiràn en orbita bassa o prèp de la Luna.

Al delà del simple carrejadís de mèrças preveson d'efectuar de vòls abitats pel compte d'Euròpa que pel moment possedís pas cap de mejan per menar sos astronautas dins l'espaci e depend dels Estats Units.

Hélène Huby cofondatritz de The Exploration Company precisa : « Nyx, nòstra primièra capsula espaciala, es tanben la primièra a èsser finançada pel privat. A la diferéncia del Soyous rus mas tanben del Dragon de SpaceX, largament susportat per la NASA. »

Es de notar que la societat prevei de daissar dubèrt, en open-source, lo sistèma d'esplechacion concebut per l'astronau.

Cinquanta emplegats trabalhan actalament per The Exploration Company. La societat prevei de doblar sos efectius d'aicí a la fin de l'an 2023.

Un primièr vòl de demonstracion per l'astronau Nyx es previst per 2024 en orbita bassa. Un primièr vòl en direccion de la Luna es previst per 2028.

Los problèmas de logistica pausats per l'exploracion espaciala son importants e se devon d'èsser solucionats, per poder, deman, facilitar la preséncia del umans al delà de l'astre nòstre. D'actors novèl en Euròpa son a se posicionar dins un sector en plen desvolopament tradicionalament dominat pels Estats Units e Russia. Recentament Isar Aerospace desvelèt sas ambicions dins lo sector dels lançaments amb sa fusada Spectrum.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.