L'astronau Nyx
L'astronau Nyx tala qu'imaginada per sos conceptors © TEC

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sos engeniaires trabalhan a la definicion d'una capsula, nomenada Nyx. Aquesta aurà d'en primièr per vocacion de transportar de mèrças entre la Tèrra e l'espaci e de ravitalhar aital las estacions futuras que se bastiràn en orbita bassa o prèp de la Luna.

Al delà del simple carrejadís de mèrças preveson d'efectuar de vòls abitats pel compte d'Euròpa que pel moment possedís pas cap de mejan per menar sos astronautas dins l'espaci e depend dels Estats Units.

Hélène Huby cofondatritz de The Exploration Company precisa : « Nyx, nòstra primièra capsula espaciala, es tanben la primièra a èsser finançada pel privat. A la diferéncia del Soyous rus mas tanben del Dragon de SpaceX, largament susportat per la NASA. »

Es de notar que la societat prevei de daissar dubèrt, en open-source, lo sistèma d'esplechacion concebut per l'astronau.

Cinquanta emplegats trabalhan actalament per The Exploration Company. La societat prevei de doblar sos efectius d'aicí a la fin de l'an 2023.

Un primièr vòl de demonstracion per l'astronau Nyx es previst per 2024 en orbita bassa. Un primièr vòl en direccion de la Luna es previst per 2028.

Los problèmas de logistica pausats per l'exploracion espaciala son importants e se devon d'èsser solucionats, per poder, deman, facilitar la preséncia del umans al delà de l'astre nòstre. D'actors novèl en Euròpa son a se posicionar dins un sector en plen desvolopament tradicionalament dominat pels Estats Units e Russia. Recentament Isar Aerospace desvelèt sas ambicions dins lo sector dels lançaments amb sa fusada Spectrum.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.