L'astronau Nyx
L'astronau Nyx tala qu'imaginada per sos conceptors © TEC

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sos engeniaires trabalhan a la definicion d'una capsula, nomenada Nyx. Aquesta aurà d'en primièr per vocacion de transportar de mèrças entre la Tèrra e l'espaci e de ravitalhar aital las estacions futuras que se bastiràn en orbita bassa o prèp de la Luna.

Al delà del simple carrejadís de mèrças preveson d'efectuar de vòls abitats pel compte d'Euròpa que pel moment possedís pas cap de mejan per menar sos astronautas dins l'espaci e depend dels Estats Units.

Hélène Huby cofondatritz de The Exploration Company precisa : « Nyx, nòstra primièra capsula espaciala, es tanben la primièra a èsser finançada pel privat. A la diferéncia del Soyous rus mas tanben del Dragon de SpaceX, largament susportat per la NASA. »

Es de notar que la societat prevei de daissar dubèrt, en open-source, lo sistèma d'esplechacion concebut per l'astronau.

Cinquanta emplegats trabalhan actalament per The Exploration Company. La societat prevei de doblar sos efectius d'aicí a la fin de l'an 2023.

Un primièr vòl de demonstracion per l'astronau Nyx es previst per 2024 en orbita bassa. Un primièr vòl en direccion de la Luna es previst per 2028.

Los problèmas de logistica pausats per l'exploracion espaciala son importants e se devon d'èsser solucionats, per poder, deman, facilitar la preséncia del umans al delà de l'astre nòstre. D'actors novèl en Euròpa son a se posicionar dins un sector en plen desvolopament tradicionalament dominat pels Estats Units e Russia. Recentament Isar Aerospace desvelèt sas ambicions dins lo sector dels lançaments amb sa fusada Spectrum.


Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.