L'astronau Nyx
L'astronau Nyx tala qu'imaginada per sos conceptors © TEC

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sos engeniaires trabalhan a la definicion d'una capsula, nomenada Nyx. Aquesta aurà d'en primièr per vocacion de transportar de mèrças entre la Tèrra e l'espaci e de ravitalhar aital las estacions futuras que se bastiràn en orbita bassa o prèp de la Luna.

Al delà del simple carrejadís de mèrças preveson d'efectuar de vòls abitats pel compte d'Euròpa que pel moment possedís pas cap de mejan per menar sos astronautas dins l'espaci e depend dels Estats Units.

Hélène Huby cofondatritz de The Exploration Company precisa : « Nyx, nòstra primièra capsula espaciala, es tanben la primièra a èsser finançada pel privat. A la diferéncia del Soyous rus mas tanben del Dragon de SpaceX, largament susportat per la NASA. »

Es de notar que la societat prevei de daissar dubèrt, en open-source, lo sistèma d'esplechacion concebut per l'astronau.

Cinquanta emplegats trabalhan actalament per The Exploration Company. La societat prevei de doblar sos efectius d'aicí a la fin de l'an 2023.

Un primièr vòl de demonstracion per l'astronau Nyx es previst per 2024 en orbita bassa. Un primièr vòl en direccion de la Luna es previst per 2028.

Los problèmas de logistica pausats per l'exploracion espaciala son importants e se devon d'èsser solucionats, per poder, deman, facilitar la preséncia del umans al delà de l'astre nòstre. D'actors novèl en Euròpa son a se posicionar dins un sector en plen desvolopament tradicionalament dominat pels Estats Units e Russia. Recentament Isar Aerospace desvelèt sas ambicions dins lo sector dels lançaments amb sa fusada Spectrum.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).