L'astronau Nyx
L'astronau Nyx tala qu'imaginada per sos conceptors © TEC

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sos engeniaires trabalhan a la definicion d'una capsula, nomenada Nyx. Aquesta aurà d'en primièr per vocacion de transportar de mèrças entre la Tèrra e l'espaci e de ravitalhar aital las estacions futuras que se bastiràn en orbita bassa o prèp de la Luna.

Al delà del simple carrejadís de mèrças preveson d'efectuar de vòls abitats pel compte d'Euròpa que pel moment possedís pas cap de mejan per menar sos astronautas dins l'espaci e depend dels Estats Units.

Hélène Huby cofondatritz de The Exploration Company precisa : « Nyx, nòstra primièra capsula espaciala, es tanben la primièra a èsser finançada pel privat. A la diferéncia del Soyous rus mas tanben del Dragon de SpaceX, largament susportat per la NASA. »

Es de notar que la societat prevei de daissar dubèrt, en open-source, lo sistèma d'esplechacion concebut per l'astronau.

Cinquanta emplegats trabalhan actalament per The Exploration Company. La societat prevei de doblar sos efectius d'aicí a la fin de l'an 2023.

Un primièr vòl de demonstracion per l'astronau Nyx es previst per 2024 en orbita bassa. Un primièr vòl en direccion de la Luna es previst per 2028.

Los problèmas de logistica pausats per l'exploracion espaciala son importants e se devon d'èsser solucionats, per poder, deman, facilitar la preséncia del umans al delà de l'astre nòstre. D'actors novèl en Euròpa son a se posicionar dins un sector en plen desvolopament tradicionalament dominat pels Estats Units e Russia. Recentament Isar Aerospace desvelèt sas ambicions dins lo sector dels lançaments amb sa fusada Spectrum.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.