Istòria de la crotz occitana

Títol del libre Histoire de la croix occitane

Ramon Ginolhac ven d'acabar son darrièr libre sus la crotz occitana. Es publicat per l'IEO de Tarn. En març de 2021 sul site del Centre Cultural Occitan d'Albigés comunicava (CCOA).

Sul libre : Histoire de la croix occitane

L’Institut d’Estudis Occitans de Tarn edita mon obratge Histoire de la croix occitane. Es jos-titolat : croix de Toulouse/croix de Provence/croix du Languedoc. Es un obratge inedit de 216 paginas que presenta d’informacions novèlas apevada sus de pròbas : figuras pintradas o gravada, sagèls, monedas, tèxtes. Lo libre desvolòpa una progression cronologica çò mai complèta possibla. Balha una documentacion precisa sus sa creacion que se data del mièg del sègle XII. Teni compte del trabalh dels cercaires del sègle XXI ; parli de las nombrosas ipotèsis presentadas per divèrses istorians al cors del sègle vint, ipotèsis sovent contradictòrias entre elas e discuti de lor pertinéncia. En seguida de Henri Rolland, Hervé Aliquot, Léon Jéquier, Jens Christian Moesgaard, Laurent Macé... rampèli que las primièras creacions se son tengudas en Provença amb lo jove Raimond V, comte de Tolosa-marqués de Provença.

Un cinquantenat de paginas del libre pòrtan sus l’èst d’Occitània : Provença, País niçard, sud del Daufinat, vals occitanas d’Itàlia. Pro lèu, aquesta figura es estada presenta dins lo Tolosan. Segon los luòcs e las datas, se ditz crotz de Tolosa, de Provença, de Venasca, de Forcauquier, del Lengadòc, e uèi, crotz occitana. L’obratge mòstra la preséncia d’aqueste emblèma, d’aqueste simbòl, en Occitània, en Itàlia, dins la Peninsula iberica e dins d’autras regions del mond.

Conten dos-cent-cinquanta illustracions en negre e blanc o en color. La presentacion de figuras que rampèlan la crotz occitana s’espandís sus cinc mila ans.

Ramon Ginolhac

Histoire de la croix occitane - Raymond Ginouillac

Cobèrta del libre Histoire de la croix occitane, IEO du Tarn, 2021, 216 paginas, 20 €


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.