Conferéncia de Ramon Ginolhac, Albi, 11/02/2023
Detalh de l'aficha per la conferéncia de Ramon Ginolhac a Albi lo 11 de febrièr de 2023

Lo Centre Occitan Rocheguda d'Albi organiza lo dissabte 11 de febrièr de 2023 una conferéncia de Ramon ginolhac sul tèma Albigés país occitan.

Es Cristian Laus que publiquèt un libre titolat aital en 1980. Las 290 paginas presentavan la sintèsi de sas recèrcas sus lo parlar e la literatura del departament de Tarn.

Ramon Ginolhac de son constat perseguissèt aquel trabalh d'edicion amb la publicacion per l'IEO de Tarn en 2015 d'una antologia de 224 paginas que presentava 48 femnas de Tarn qu’avián escrich o que escrivan encara en occitan : Escriches de femnas tarnesas. En 2018, sortiguèt l’antologia Còr d’Occitània, escrivans del sègle vint que presentava d'autors contemporanèus.

La presentacion d'aqueles tres libres lo 11 de febrièr per Ramon Ginolhac serà tanben l’escasença de precisar las avançadas en literatura occitana dempuèi la debuta del sègle XX. En un centenat d’ans, la literatura occitana cambièt.

La serada s'acabarà per un debat.

Antologia, Ramon Ginolhac


Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.