Conferéncia de Ramon Ginolhac, Albi, 11/02/2023
Detalh de l'aficha per la conferéncia de Ramon Ginolhac a Albi lo 11 de febrièr de 2023

Lo Centre Occitan Rocheguda d'Albi organiza lo dissabte 11 de febrièr de 2023 una conferéncia de Ramon ginolhac sul tèma Albigés país occitan.

Es Cristian Laus que publiquèt un libre titolat aital en 1980. Las 290 paginas presentavan la sintèsi de sas recèrcas sus lo parlar e la literatura del departament de Tarn.

Ramon Ginolhac de son constat perseguissèt aquel trabalh d'edicion amb la publicacion per l'IEO de Tarn en 2015 d'una antologia de 224 paginas que presentava 48 femnas de Tarn qu’avián escrich o que escrivan encara en occitan : Escriches de femnas tarnesas. En 2018, sortiguèt l’antologia Còr d’Occitània, escrivans del sègle vint que presentava d'autors contemporanèus.

La presentacion d'aqueles tres libres lo 11 de febrièr per Ramon Ginolhac serà tanben l’escasença de precisar las avançadas en literatura occitana dempuèi la debuta del sègle XX. En un centenat d’ans, la literatura occitana cambièt.

La serada s'acabarà per un debat.

Antologia, Ramon Ginolhac


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.