Conferéncia de Ramon Ginolhac, Albi, 11/02/2023
Detalh de l'aficha per la conferéncia de Ramon Ginolhac a Albi lo 11 de febrièr de 2023

Lo Centre Occitan Rocheguda d'Albi organiza lo dissabte 11 de febrièr de 2023 una conferéncia de Ramon ginolhac sul tèma Albigés país occitan.

Es Cristian Laus que publiquèt un libre titolat aital en 1980. Las 290 paginas presentavan la sintèsi de sas recèrcas sus lo parlar e la literatura del departament de Tarn.

Ramon Ginolhac de son constat perseguissèt aquel trabalh d'edicion amb la publicacion per l'IEO de Tarn en 2015 d'una antologia de 224 paginas que presentava 48 femnas de Tarn qu’avián escrich o que escrivan encara en occitan : Escriches de femnas tarnesas. En 2018, sortiguèt l’antologia Còr d’Occitània, escrivans del sègle vint que presentava d'autors contemporanèus.

La presentacion d'aqueles tres libres lo 11 de febrièr per Ramon Ginolhac serà tanben l’escasença de precisar las avançadas en literatura occitana dempuèi la debuta del sègle XX. En un centenat d’ans, la literatura occitana cambièt.

La serada s'acabarà per un debat.

Antologia, Ramon Ginolhac


Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.