Conferéncia de Ramon Ginolhac, Albi, 11/02/2023
Detalh de l'aficha per la conferéncia de Ramon Ginolhac a Albi lo 11 de febrièr de 2023

Lo Centre Occitan Rocheguda d'Albi organiza lo dissabte 11 de febrièr de 2023 una conferéncia de Ramon ginolhac sul tèma Albigés país occitan.

Es Cristian Laus que publiquèt un libre titolat aital en 1980. Las 290 paginas presentavan la sintèsi de sas recèrcas sus lo parlar e la literatura del departament de Tarn.

Ramon Ginolhac de son constat perseguissèt aquel trabalh d'edicion amb la publicacion per l'IEO de Tarn en 2015 d'una antologia de 224 paginas que presentava 48 femnas de Tarn qu’avián escrich o que escrivan encara en occitan : Escriches de femnas tarnesas. En 2018, sortiguèt l’antologia Còr d’Occitània, escrivans del sègle vint que presentava d'autors contemporanèus.

La presentacion d'aqueles tres libres lo 11 de febrièr per Ramon Ginolhac serà tanben l’escasença de precisar las avançadas en literatura occitana dempuèi la debuta del sègle XX. En un centenat d’ans, la literatura occitana cambièt.

La serada s'acabarà per un debat.

Antologia, Ramon Ginolhac


Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.