mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

L'autor, José Maria Eça de Queirós (1845-1900), nasquèt a Póvoa de Varzim, al nòrd de Portugal. Licenciat per Coimbra, un temps avocat, se vodèt lèu al jornalisme abans d'entamenar, a 25 ans, un carrièra de diplomata.

Eretièr de las melhoras tradicions literàrias, las sap despassar per crear un estil pròpri que ne fa, segon Jorge Luis Borges, « un dels melhors escrivans de totes los tempses ». Dins son òbra, abonsosa, cal destacar Os Maias, O crime do Padre Amaro e Lo Mandarin.

Joaquim Blasco, lo traductor nasquèt dins lo Besierés. Demorèt d'annadas en Espanha d'ont viatjava sovent a Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon.

Jamai oblidèt pas l’occitan que s'ausissiá encara per las carrièras quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de revirada d'òbras de tria entreprés dempuèi qualques ans. Un trabalh que fa mestièr a l’edicion en lenga nòstra.

Extrach del Mandarin : « Èra benlèu mièjanuèch quand me desrevelhèri a una rumor lenta e sorda qu’envolopava lo barracament, coma un vent fòrt dins un bòsc o una ersada gròssa batent contra una peirada. Per la galariá obèrta, lo clar de luna intrava dins la cambra, un clar de luna trist, de davalada asiatica, que balhava als dragons penjats al plafon de semblanças quimericas...

« M’arborèri, nerviós ja, quand una ombra, granda e inquièta, apareguèt sul fons luminós del clar de luna... »


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.