Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Comunicat del CAÒC

E es estat un plaser pel CAÒC de constatar lo bon acuèlh qu’a recampat, per aquesta primièra edicion, compte tengut de la responsa dels escrivans e de las escrivanas que i an participat e lo nivèl dels racontes recebuts.

En tot, son estats quinze los tèxtes mandats al Concors, un pauc de pertot : d’Arièja, de Provença, de Lengadòc Bas... Dins una lenga viva que garda per d’unes lo parlar d’origina – e mai dins un cas la grafia dicha mistralenca. Òm diriá que tot i passa : de l’amor a la languina, de la solesa a la galejada, de la corsa fòla d’aqueles qu’ensajan de fugir una vida malastrosa a la beutat del mond qu’espelís a cada ròsa. E i a tanben de racontes risolièrs, d’una fina ironia, sul coronavirus, lo desmembrament de França o lo retorn dels pterodactils.

Lo CAÒC profiecha per felicitar coralament los guierdonats, alara que vos remerciam totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que serà un plaser per nosautres de mandar una segonda edicion d’aqueste Concors aquest an 2021.


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

'La patz del rei e de la Glèisa' de Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.