L'Oliu del Giratòri L'ostal d'edicion setòri L'An Demain publica en occitan lo conte d'Annick Jahan, L'olivier du rond point.

La traduccion occitana es de Mirelha Braç e d'Alan Roch. Los dessenhs son de Paul Rey, las aqüarèlas de Cécile Puig.

Lo libre de 24 paginas e titolat L'olui del Giratòri còsta 10 èuros.

Debuta

M’an plantat aicí al mièg d’aquel giratòri ont milierats de veïculs de tota mena se preissan en grand tarabast, en redond, s’agís d’una ronda ? Curiosa ronda ! Sonòra, bronzinanta e que pudís...

Mon exili... aqueste cercle de missanta tèrra ont los òmes vestits de jaune fluò an escampat, d’aquí entr’aquí, unis blòcs de pèira que fan mina de me protegir de las veituras calugas e retenon coma pòdon lo sòl a mas rasigas.


L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.