pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Extrach :

Ausi lei cridadís dei marins sus la cubèrta ; lei rires, lei cançons e mai leis odors de la vida vènon fins a ieu, per bofadas, segon l’umor deis auras. Puei aquelei landan vèrs Marselha e entendi plus ren que l’alen potent de la mar.

E mai que siguessiatz nascuts, totei dos, après l’annada funèsta, siatz encuei tot çò que me rèsta de la familha nòstra. La tendresa que me ligava tant fòrt a vòstre paire, l’ai portada sus vosautrei ; ni lo temps, ni ma vida d’exili l’an poguda estofar.

Pensatz a ieu, de còps !

Çò que ne dis Sèrgi Viaule dins son libre Barrutlada en Irlanda e Gallas, pagina 42 :

A la debuta, [Pantòri] sembla un roman social a la Glaudi Barsòtti, çò qu'es, ja, una de las melhoras referéncias de la literatura nòstra actuala. Sembla, per d'unes costats, a Lo capitani de la republica [ligam].Es, atanben, l'istòria d'un engatjament politic ont l'eròi met tot en jòc, i comprés sa pròpria vida, per complir son ideal de democracia e de justicia sociala. Dins aquel Pantòri, i a tenben un questionament prigond sus las relacions umanas. I a, subretot, una dobèrtura de soscadissa sus las passions amorosas, las aürosas, e las que o son mens. Mai qu'aquò ! S'i tròba una reflexion filosofica sul sens de la vida. L'autor fa de longa l'anar e lo tornar prospectiu sus las dificultats de l'existéncia.

Se poiriá dire qu'es un roman realista claufit de mistèris. Lo legeire es talament pivelat que pòt pas mai daissar la règa abans d'aver acabat lo libre. Romièg Jumèu es manifacièr e constant dins son prètzfach. Son libre es escrich dins un provençal remirablament mestrejat. L'autor a sabut esporgar se lenga de totes los localismes esquerrièrs que, tròp sovent, fan qu'un dialècte s'acocona sus el per melhor s'alunhar de l'intercompreneson occitana. Aürosament l'autor, un còp de mai, a sabut tombar pas dins aquela trapèla. Nos ofrís una lenga modèrna e pasmens chucosa de sa prigonda e feconda provençalitat. Coma qué, las doas causas son pas incompatiblas.


Una autra critica de Sèrgi Viaule se pòt legir sul Jornalet [aquí]


A l'ombra dels cerièisses bèles - Bernadeta Romieu

mars Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr pròche e conegut, ven estrangièr.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...