pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Extrach :

Ausi lei cridadís dei marins sus la cubèrta ; lei rires, lei cançons e mai leis odors de la vida vènon fins a ieu, per bofadas, segon l’umor deis auras. Puei aquelei landan vèrs Marselha e entendi plus ren que l’alen potent de la mar.

E mai que siguessiatz nascuts, totei dos, après l’annada funèsta, siatz encuei tot çò que me rèsta de la familha nòstra. La tendresa que me ligava tant fòrt a vòstre paire, l’ai portada sus vosautrei ; ni lo temps, ni ma vida d’exili l’an poguda estofar.

Pensatz a ieu, de còps !

Çò que ne dis Sèrgi Viaule dins son libre Barrutlada en Irlanda e Gallas, pagina 42 :

A la debuta, [Pantòri] sembla un roman social a la Glaudi Barsòtti, çò qu'es, ja, una de las melhoras referéncias de la literatura nòstra actuala. Sembla, per d'unes costats, a Lo capitani de la republica [ligam].Es, atanben, l'istòria d'un engatjament politic ont l'eròi met tot en jòc, i comprés sa pròpria vida, per complir son ideal de democracia e de justicia sociala. Dins aquel Pantòri, i a tenben un questionament prigond sus las relacions umanas. I a, subretot, una dobèrtura de soscadissa sus las passions amorosas, las aürosas, e las que o son mens. Mai qu'aquò ! S'i tròba una reflexion filosofica sul sens de la vida. L'autor fa de longa l'anar e lo tornar prospectiu sus las dificultats de l'existéncia.

Se poiriá dire qu'es un roman realista claufit de mistèris. Lo legeire es talament pivelat que pòt pas mai daissar la règa abans d'aver acabat lo libre. Romièg Jumèu es manifacièr e constant dins son prètzfach. Son libre es escrich dins un provençal remirablament mestrejat. L'autor a sabut esporgar se lenga de totes los localismes esquerrièrs que, tròp sovent, fan qu'un dialècte s'acocona sus el per melhor s'alunhar de l'intercompreneson occitana. Aürosament l'autor, un còp de mai, a sabut tombar pas dins aquela trapèla. Nos ofrís una lenga modèrna e pasmens chucosa de sa prigonda e feconda provençalitat. Coma qué, las doas causas son pas incompatiblas.


Una autra critica de Sèrgi Viaule se pòt legir sul Jornalet [aquí]


Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Camins de guèrra - Jules Cubaynes

Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !