vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Lo libre de 108 paginas foguèt editat per IEO Edicion en 2013. La lectura del Barracon, es pas indispensable per comprene lo roman.

Extrach

Un ser de setembre, mamà s'enanèt... e tornèt pas. Faguèri los cinc ans sens ela. La mòrt de las bèstias l'aviái vista de prèp, quand la grand tuava un lapin, un polet, quand lo cat s'èra fach espotir per una veitura a quatre passes de l'ostal. La mòrt de ma maire, la compreniái pas.

Lo temps passava, n’èri conscienta, comptavi pas los jorns ni las setmanas. Dins mon esperit, fasiái passar primièr los arguments pus favorables. Se corrissiái pas pus per òrta, se me rescondiái pas pus enlòc, s’aviái pas pus a cercar lo manjar e lo beure, èri pas pus una fugitiva. N’èri conscienta tanben qu’aquelas vacanças de Pascas s’esperlongavan anormalament, mas qué far ? M’enanar tornarmai ? Fugir quand menavi una vida normala, e mai foguèsse diferenta de la d’abans ? Per anar ont ? Al meu país ? Me tornar trapar dins la meteissa situacion ? Tornar èsser malurosa quand èri estada aculhida tant aimablament per de mond que me coneissián pas ? Aviái pas de solucion. Èri condemnada a demorar ont èri.

Extrach de la critica de Sèrgi Viaule dins Lo jornalet

Quantes n’aurà escriches de romans Sèrgi Gairal ? Sabi pas exactament que ieu legissi pas que los que pareisson en version unilingüa. Mas sabi sa produccion abondosa e es una vertadièra benediccion per la literatura nòstra. [...] Sèrgi Gairal meritariá d’èsser mai conegut, difusat e legit que çò qu’es per ara. Son escritura es a l’encòp precisa e aisida. Pòt servir als que vòlon començar a legir en occitan. Pensi aquí, plan solide, als liceans e estudiants, mas tanben a totes los que prenon de corses pels adultes. Un roman de Sèrgi Gairal es l’escasença mannada per metre lo pè a l’estriu. Per se lançar dins l’aventura de la descobèrta de la literatura occitana, i pòt pas aver melhor. E mai se me planhissi sovent, e amb rason, que n’i pas pro, que la cal desvolopar encara mai ; pasmens la literatura nòstra es encara capabla de nos reservar qualquas bonas suspresas. [...]

Sèrgi Gairal nos conta la vida gaireben coma es. Es aisit de s’identificar als personatges que met en vida. Sas narracions clauson lo vocabulari de cada jorn, sens anar quèrre lo nas darrèr l’aurelha. E subretot sens anar quèrre lo particularisme terradorenc qu’apòrta res de mai a la modernitat de la lenga. Tornarmai, aquesta coma sas autras, es una òbra que pòt participar mediaticament a l’aquisicion de la lenga. E del còp, aquí-çai, pas besonh de traduccion cara a cara coma n’i a que pensan qu’aquò seriá pedagogic. Per èsser pedagogic dins l’aprendissatge d’una lenga qual porgir a l’aprendís de tèxtes literaris clars, nets e precises. Los de Sèrgi Gairal convenon fòrça plan.

La critica tota es sul Jornalet

Tanben de legir sul meteis libre la critica de Gèli Comba [aquí]


Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Legir Joan Bodon en catalan

El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.