Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Joan Bodon, que jamai se limitèt pas a un espaci clau. Espaci al còp geografic o imaginari. Atentiu als autres, a lors condicions, que podián revertar la siá, pivelat per sos encontres amb las autras culturas, per l’umanisme que caduna pòrta e que sentissiá, foguèt portat per un espaci e un temps, per una origina, per una lenga. Es tot aquò que nos donèt a travèrs sa creacions.

Bertrand Guibert dins son libre questiona çò que menèt Joan Bodon a escriure una de los òbras mai legida a la literatura occitana modèrna.

Lo libre es bilingüe amb de fotografias de J.-P. Devals.


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Huit siècles de littérature occitane en Auvergne et Velay

huit-siecles-de-litterature-occitane-en-auvergne-et-velay-jean-roux Huit siècles de littérature occitane en Auvergne et Velay.

Morceaux choisis. Tèxtes acampats per Jean Ros. Prefaci de Gustau Aliròl e Belkacem Lounès (EMCC, 2015, francés/occitan, 218 paginas, 16,5 x 11 cm, 10,00 €)
ISBN 978-2-357405-09-7

Lo libre es una antologia regionala. Porgís pel primièr còp un panorama de l’ensemble de la literatura escricha en Auvèrnhe e Velai. Permet a lector de se far, enfin, un imatge clar d’aquel patrimòni gaireben desconegut de las antologias de la literatura occitana que sortiguèron dusca uèi !

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.