Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Joan Bodon, que jamai se limitèt pas a un espaci clau. Espaci al còp geografic o imaginari. Atentiu als autres, a lors condicions, que podián revertar la siá, pivelat per sos encontres amb las autras culturas, per l’umanisme que caduna pòrta e que sentissiá, foguèt portat per un espaci e un temps, per una origina, per una lenga. Es tot aquò que nos donèt a travèrs sa creacions.

Bertrand Guibert dins son libre questiona çò que menèt Joan Bodon a escriure una de los òbras mai legida a la literatura occitana modèrna.

Lo libre es bilingüe amb de fotografias de J.-P. Devals.


Del cròs a l'araire - Gérard Gorgues

del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).