parlar-leser Parlar lèser e escriure en occitan alpenc de D. Anghilante e G. Bianco. Editor : Chambra d'Òc, manual e CD rom, 2002, 24 èuros.

Presentacion : Aqueste manual vòl èsser una premièra aisina per aprene a parlar, lèser e escriure en occitan alpenc vista l'exigença d'una lenga escricha, en aplicacion de la Lei 482-99 e per comunicar entre nosautres occitans cisalpencs e amb Occitània tota.

20 tèxts didàctics - ortografia - gramatica - exercicis - literatura


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

Contes d'Aubrac

mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.