histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Coma o suggerís lo títol, i a quicòm d’universal dins aqueste estudi de 754 paginas que se legisson sens enuèg e sens volontat erudita. Totes los aspèctes i son tractats que sián socials, istorics, arquitecturals, artistics o economics. Vai solet que tot vertadièr compte rendut seriá, dins aquelas condicions, una traïson. Lo biais mai onèst de ne parlar es de ne senhalar qualques dralhas, subretot aquelas que rompon amb lo consensus de silenci universitari a prepaus de çò que met en question la pretenduda unitat estatonacionala de França. L’istòria sociala de la vila es una d’aquelas pistas e es tan detalhada e tan plan informadza qu’auriá pogut, a nòstre vejaire, far l’objècte d’una tèsi. Cal legir lo capítol IV tot empenat titolat "Marselha fa secession" per comprene tot çò que l’autor apòrta de novèl e de clar. Las condicions de la secession son extramadament complèxas. Lo consulat de Cazaulx nos es contat pel menut : realizacions d’òbras d’interès public, relacions conflictualas amb lo uganauds e amb los ligaires, jòc d’equilibri fàcia a la pression de la borgesiá e del menut pòble. Mai que mai, es en octobre de 1595 que sortiguèt lo primièr libre imprimit a Marselha, es a dire Rimas e Òbras provençalas de Loís Bellaud de la Bellaudièra. Cal dire que la causida de publicar dins la lenga de la ciutat deviá pas res a l’azard. Lo francés d’efècte, es estat introduch dins l’administracion, après l’Edicte de Villers-Cotterêts, plan tardivament e quitament sus somacion del parlament. L’autor nòta que, dins gaireben totes los periòdes de l’istòria marselhesa, son los mitans socialament modèstes que fan pròva del pus prigond sentiment d’apartenéncia a la vila. I a un ambient fosc e latent de resiténcia al centralisme e dempuèi lo sègle XV lo monde del gròs grum educats a París o senton. Las declaracions mespresosas, sovent racistas, dels borgeses afranchimandits, se multiplican. Un convencional montanhard disiá atal : "Marselha es incurabla a mens d’una deportacion de totes sos estajants e d’una transfusion d’òmes del Nòrd." Se constata, parallèlament que a Marselha, coma dins totes los païses d’òc, sevís una espaventosa abséncia de memòria que l’autor analiza amb una granda penetracion :

"Una politica d’annexion eficaça supausa que siá anientit tot çò que poiriá portar la consciéncia de se dels païses annexats fins a rendre improbabla lor existéncia. Es atal que, tras prene possession de la quasi-totalitat dels païses de lenga d’òc, França inventèt a partir del sègle XVIIIen, lo Miègjorn, remplaçat recentament pel Sud : aqueles païses existisson pus que per lor posicion relativa a la capitala francesa. Situada en plen Miègjorn, Marselha fa pas excepcion a aquesta reduccion."

L’istòria de Marselha es tanben la d’una immigracion permanenta que vai durar e s’amplificar fins a la temporada que vivèm e que se confond amb l’extension geografica de la vila. La "Bèla de Mai" es lo barri que incarna mai que cap autre l’integracion dels italians. Longtemps reputat per sas begudas mal frequentadas, sos cafès e sos balètis, èra subretot un barri "roge" que aviá ganhat sas colors a l’enta de la Comuna de 1871. Sos gardas civics anèron primièrs al combat lo 23 de març e foguèron los darrièrs a se daissar desarmar après la redicion del 4 d’abrial. Es aquí tanben que foguèt elegit en 1885 lo deputat socialista Clovis Hughes que utilizava bravament l’occitan.

A prepaus de la discriminacion que ne sont totjorn victimes los novèls arribants, l’autor escriu : "Cossí d’individús que lor an deschifranhada la memòria e la cultura, poiriá respectar la dels autres ? Es pas aisit d’acceptar los estrangièrs quand la França vos a renduts ja estrangièrs a vos meteis." Una granda leiçon nos es donada per l’autor e es que, s’òm pren la pena de levar lo vel que l’ideologia nacionala a tendut entre lo local e l’universal, òm arriba a identificar ont e cossí se compòrtan los mecanismes de dominacion.

Cristian Rapin

*

Alèssi Dell’Umbria, Histoire universelle de Marseille, Agone, mémoires sociales, ISBN-2-7489-0061-8 - prètz 28 èuros.


IEO Edicion tornèt editat 'Lo libre dels grand jorns' de Joan Bodon

Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.