Lo CIRDÒC trabalha a la construccion d'una infrastructura informatica per perennizar las donadas numericas del patrimòni cultural e lingüistic occitan.

Aquí la presentacion que ne fan : Lo projècte d’infrastructura que permetrà l’estocatge evolutiu e securizat de las donadas numericas occitanas es en cors de realizacion !

Après dos ans d’analisis, de reflexions e de collècta de mejans, l’infrastructura d’estocatge e de tractament de las donadas numericas del domeni occitan serà efectiva d’aicí a la fin de l’annada 2017.

L’infrastructura garantirà la salvagarda perenna de las donadas numericas dins dos sites diferents e distants, connectats amb una fibra optica. Assegurarà aital l’albergament de totes los otisses de tractament de las donadas numericas per tal de las enriquesir en metadonadas especificas a l’archivatge.

Enfin e subretot, aquesta infrastructura es destinada a recepcionar lo mai largament possible totas las donadas numericas eissidas de divèrsas sorsas numericas collectadas al prèp de particulars, d’associacions o de collectivitats. Integrarà tanben totas las donadas que resultan de las òbras de numerizacion de las colleccions patrimonialas del CIRDÒC, elas meteissas enriquesidas per crompa, dons, legats e depaus.


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.