Lo CIRDÒC trabalha a la construccion d'una infrastructura informatica per perennizar las donadas numericas del patrimòni cultural e lingüistic occitan.

Aquí la presentacion que ne fan : Lo projècte d’infrastructura que permetrà l’estocatge evolutiu e securizat de las donadas numericas occitanas es en cors de realizacion !

Après dos ans d’analisis, de reflexions e de collècta de mejans, l’infrastructura d’estocatge e de tractament de las donadas numericas del domeni occitan serà efectiva d’aicí a la fin de l’annada 2017.

L’infrastructura garantirà la salvagarda perenna de las donadas numericas dins dos sites diferents e distants, connectats amb una fibra optica. Assegurarà aital l’albergament de totes los otisses de tractament de las donadas numericas per tal de las enriquesir en metadonadas especificas a l’archivatge.

Enfin e subretot, aquesta infrastructura es destinada a recepcionar lo mai largament possible totas las donadas numericas eissidas de divèrsas sorsas numericas collectadas al prèp de particulars, d’associacions o de collectivitats. Integrarà tanben totas las donadas que resultan de las òbras de numerizacion de las colleccions patrimonialas del CIRDÒC, elas meteissas enriquesidas per crompa, dons, legats e depaus.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.