França, Alemanha e Espanha an anonciat lo diluns 17 de mai de 2021 la conclusion d'un accord dins lo projècte dich SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur).

Las discussions menadas an segon la declaracion de las ministras en carga del projècte, Florence Parly, Annegret Kramp-Karrenbauer e Margarita Roble, « permés d'abotir a un acòrd equilibrat entre los diferents partenaris per l'estapa que ven de la fasa de demonstracion del programa ».

Aquesta fasa 1B que se deu accabar en 2024 serà finançada a egalitat pels tres païses.

L'estudi de fasa 2 que deu seguir prevei la realizacion per 2027 d'un demonstrator. Permetrà de provar la fisabilitat de las solucions tecnicas retengudas.

Mai que la concepcion d'un simple avion lo programa SCAF a per vocacion de pensar e bastit tot un sistèma d'aparelhs conectacts, de l'avion, als drònes que l'accompanharàn, en passant pels missiles e autres veïculs.

Las signaturas dels contractes amb los industrials son previstes per la fin de l'estiu.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.