França, Alemanha e Espanha an anonciat lo diluns 17 de mai de 2021 la conclusion d'un accord dins lo projècte dich SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur).

Las discussions menadas an segon la declaracion de las ministras en carga del projècte, Florence Parly, Annegret Kramp-Karrenbauer e Margarita Roble, « permés d'abotir a un acòrd equilibrat entre los diferents partenaris per l'estapa que ven de la fasa de demonstracion del programa ».

Aquesta fasa 1B que se deu accabar en 2024 serà finançada a egalitat pels tres païses.

L'estudi de fasa 2 que deu seguir prevei la realizacion per 2027 d'un demonstrator. Permetrà de provar la fisabilitat de las solucions tecnicas retengudas.

Mai que la concepcion d'un simple avion lo programa SCAF a per vocacion de pensar e bastit tot un sistèma d'aparelhs conectacts, de l'avion, als drònes que l'accompanharàn, en passant pels missiles e autres veïculs.

Las signaturas dels contractes amb los industrials son previstes per la fin de l'estiu.


Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.