França, Alemanha e Espanha an anonciat lo diluns 17 de mai de 2021 la conclusion d'un accord dins lo projècte dich SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur).

Las discussions menadas an segon la declaracion de las ministras en carga del projècte, Florence Parly, Annegret Kramp-Karrenbauer e Margarita Roble, « permés d'abotir a un acòrd equilibrat entre los diferents partenaris per l'estapa que ven de la fasa de demonstracion del programa ».

Aquesta fasa 1B que se deu accabar en 2024 serà finançada a egalitat pels tres païses.

L'estudi de fasa 2 que deu seguir prevei la realizacion per 2027 d'un demonstrator. Permetrà de provar la fisabilitat de las solucions tecnicas retengudas.

Mai que la concepcion d'un simple avion lo programa SCAF a per vocacion de pensar e bastit tot un sistèma d'aparelhs conectacts, de l'avion, als drònes que l'accompanharàn, en passant pels missiles e autres veïculs.

Las signaturas dels contractes amb los industrials son previstes per la fin de l'estiu.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.