tulaDel 1 de junh al 4 de Junh de 2016 la vila de Tula aculhirà lo festenal Balad’òc.

Josiana Brassac-Dijoux, adjoncha al cònsol en carga de l’environament comunica :

"Las expressions occitanas lemosinas e carcinòlas s’enraijan au còp dins de las originas sabentas e popularas. Se tornan trobar dins la produccion literària dempuei Bernat de Ventadorn (sègle XII) d’aicí au chanonge Ros, tant coma chas Marcèla Delpastre. Tanben dins los toponims : de l’Auselon au Pont de l’Escuròl. Dins la practica culinària : la flaunharda e lo clafotís, los tortons, las farciduras e autres milhassons. Son presentas dins la realitat culturala : de las conferéncias au cafè occitan, dins los noms de las danças, las chançons e de segur dins las tradicions ruralas d’aicí a l’arquitectura quitament ciutadina.

"Emb aqueu primier festenau volèm butir endavant l’èime de la ciutat tulauda per valorizar, far descobrir o tornar far descobrir la cultura e l’occitan de Lemosin e de Carcin en nos apiejant sus las fonts seguras de la civilizacion portada per los trobadors, que Lemosin n’es lo brèç e lo floron.

"En federar totas aquelas energias, desiram botar en valor la creacion lemosina, carcinòla, bearnesa, per promòure aqueu patrimòni locau dins una dobertura de tolerància e d’universalitat.

"Aquilhs moments de balada, de fèsta, de descobèrta, de partiment se tendràn dau 1 de junh au 4 de junh venents, en la mediatèca, dins la Sala de l’Auselon, dins lo Trech, Cai Baluze, sus los merchats, mas tanben dins d’autras comunas dau territòri de Tula Aglomeracion.

"Dins lo temps d’aquilhs quatre jorns, convidam totas las generacions, totas las sensibilitats de totas originas a nos venir donar de veire, d’auvir, d’utilizar, de s’apropriar o de se tornar apropriar aquela lenga e aquela cultura emb plaser e fiertat. Tenham-nos fièrs !

Sorsa : jornalet.com lo 25/04/16


País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.