Lo Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan (CRÈO) de Lengadòc e l’associacion per l’ensenhament bilingüe public ÒCBI, lançan un apèl a la mobilizacion per que siá mantengut lo cursus bilingüe occitan-francés de l'escòla mairala de Serinhan (Besierés).
Se debanarà del dimars 27 de Febrièr al dissabte 2 de març de 2024 la setmana occitana de Mèsa.
Coma cada an l'associacion Occitània e Libertat organiza un recampament al Prat dels Cremats.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
Se dabanarà del 27 de febrièr al 9 de març de 2024 l'eveniment Fasètz la Lenga en Cabardés.
Se debanarà del 6 de març al 5 d'abril de 2024 la Prima de l'IEO12. Los eveniments se faràn a La Barraca, Camboulazet e Moyrasés.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, de Barcelona publiquèt en febrièr de 2024 lo recuèlh dels racontes finalistas del IVen concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.
En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.
Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.
Debutan lo divendres 2 de febrièr de 2024 las Setmanas Occitanas del Vilafrancat.
Lo 2 de febrièr de 2024 la societat Sierra Space develèt una fotografia de sa pichòta naveta, lo Dream Chaser, dins los bastiments de la NASA, montada sus d'equipaments de tèst.
Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.
Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.
En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.
Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.
Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.
Lo dissabte 22 de mai de 2021 la societat estatsunidenca Virgin Galactic dempuèi lo spacepòrt de New Mexico mandèt un de sos vaissèls, lo VSS Unity, dins l'espaci.
En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.
En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.
Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).
Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise
Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.
Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).
Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.
Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.
D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.
Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.