A la debuta del mes de febrièr de 2025, Carole Delga, presidenta de la Region Occitània publiquèt lo site La République en Commun.
Se debanarà coma cada an en Roergue la Prima Occitana.
Dins l'encastre del fòrum dedicat a l'Intelligéncia Artificiala (AI) que se debanèt a París a la debuta del mes de febrièr de 2025, Ursula von der Leyen anoncièt la mesa en plaça al nivèl de l'Union Europèa d'un partenariat public-privat de 200 miliards d'èuros per desvolopar las tecnologias ligadas a l'IA.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Sus son site, ieo-oc.org, a la debuta del mes de genièr de 2025, l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) comunicava sus son estrategia multi-escala per la promocion de la lenga occitana.
A la debuta de 2025 lo responsables del master EVOCA presentava la formacion.
Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.
Lo CAOC, centre d'Afrairament Occitano-Catalan, organiza coma cada an son concors de racontes brèus, Enric Garriga Trullols. Aquò serà lo seisen.
Al mes de març de 2025 sortirà la Flòra illustrada de Josiana Ubaud.
A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.
Lo dimècres 29 de genièr de 2025 Ursula von der Leyen presidenta de la Comission Europèa presentèt de solucions per renforçar la competitivitat de l'Union.
Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.
Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus las accions en favor de las lengas occitana e catalana dins los pargues naturals regionals.
Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.
D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.
En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.
L'associacion Occitanie Europe promòu la region Occitània al nivèl europèu.
Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).
En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.
Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.
Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.
La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.
Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.
Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs posquèsson utilizar son sistèma de conducha autonòma.
Dins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).
1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.
Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats
del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert
foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».
L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.
Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.
La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.
Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.
Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.