Coma cada an l'IEO d'Aveyron organiza al mes de setembre sa Passejada Occitana.
Es previst per la fin de 2023, un segond ensag de la fusada Super Heavy e del Starship.
Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.
Se dabanarà a Lodeva lo dimenge 24 de setembre de 2023 l’amassada generala de l’IEO d'Erau.
Se debanarà lo dimècres 13 de setembre de 2023 a 18h a l’Ostal de las Associacions de Rodés, sala A03, un encontre amb Miquèl Pedussaud.
Los 5 e 6 d’octobre de 2023, a Agen en Òlt e Garona, organizat conjonchament pel Departament d’Òlt e Garona, la Vila d’Agen e la Region Nòva Aquitània, se debanaràn d'encontres al torn del breton, de l’alsacian, del catalan, del creòl, del futunian e de plan d’autras lengas.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
Es estat publicat pendent l'estiu de 2023 a las dedicions E rau ! lo libre D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy.
En 2022 la societat estatsunidenca, AstroForge, levèt de fonzes. L'objectius de sos creators es de minar d'asteroïdes.
Es en preparacion l'edicion del disc Martí Retorn. Aqueste serà la reünion de tretze cançons de Claudi Martí registradas en estúdio.
Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.
Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.
La societat Volocopter se prepara a ensajar en condicion reala son veïcul VoloCity
Sortiguèt en febrièr de 2020 Ton bal ! primièr album d'Mbraia, le grop de Paulin Courtial e Arnaud Cance.
Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.
En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.
Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.
Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).
Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.
En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.
Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.
Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.
L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).
Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.
L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.
Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.
En 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.
Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.