ENGINeUS™ 100, Safran
Illustracion per la certificacion del motor ENGINeUS™ 100 © Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'anóncia es estada facha lo diluns 3 de febrièr 2025. Lo motor a per nom : ENGINeUS™ 100

La certificacion est estada autrejada per l'agéncia en carga de la seguretat de l'aviacion de l'Union Europèa, l'EASA (European Union Aviation Safety Agency).

Lo constructor prevei de debutar la produccion del motor industrialament en 2026 sus de sites dedicats a Niort en Region Nòva-Aquitània e a Pistone en Anglatèrra. Preveson de ne produsir fins a un milièr per an.

Aqueste motor d'una poténcia de 125 kW podrà èsser emplegat per d'avions pichons de dos a quatres personas en 100 % electic, o per d'avions de talha mejana en preséncia d'autres motors termics (propulsion ibrida).

De constructors d'avions se son ja posicionats coma clients potencials : Aura Aero, Bye Aerospace, CAE, Diamond Aircraft, Electra, TCab Tech e VoltAero.


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.