ENGINeUS™ 100, Safran
Illustracion per la certificacion del motor ENGINeUS™ 100 © Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'anóncia es estada facha lo diluns 3 de febrièr 2025. Lo motor a per nom : ENGINeUS™ 100

La certificacion est estada autrejada per l'agéncia en carga de la seguretat de l'aviacion de l'Union Europèa, l'EASA (European Union Aviation Safety Agency).

Lo constructor prevei de debutar la produccion del motor industrialament en 2026 sus de sites dedicats a Niort en Region Nòva-Aquitània e a Pistone en Anglatèrra. Preveson de ne produsir fins a un milièr per an.

Aqueste motor d'una poténcia de 125 kW podrà èsser emplegat per d'avions pichons de dos a quatres personas en 100 % electic, o per d'avions de talha mejana en preséncia d'autres motors termics (propulsion ibrida).

De constructors d'avions se son ja posicionats coma clients potencials : Aura Aero, Bye Aerospace, CAE, Diamond Aircraft, Electra, TCab Tech e VoltAero.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.