Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'L'agaça d'Abelhan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aqueste numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan.

Los dessenhs son de Jane Appleton, los tèxtes de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria de l’agaça d’Abelhan.


L'agaça d'Abelhan

Jamai aviái pas tant rigut, e los vilatgeses tanpauc ! Aquel bon moment o devèm a Catarina. Fa cinc meses d’aquò trobèri Catarina dins un valat, l’ala copada. Vos devi precisar que Catarina es una agaça, e la mai polida que siá ! Negra e blanca coma conven a aqueles aucèls, mas d’un negre dels rebats blaus e d’un blanc immaculat. Sens parlar de son intelligéncia, incomparabla !

La reculhiguèri e la sonhèri, puèi coma vesiái que repetissiá d’unas sillabas de las paraulas que li adreçavi, m’amusèri a li ensenhar qualques mots. Coma dempuèi qualques jorns lo monde parlan pas que del famós Arnaud Amaury, legat del Papa Innocent III qu’aquí l’aimam pas gaire, ensenhèri a Catarina a respondre « Es Amaury (amòrri) » a la question « Qual es mandat pel papa ? ».

Catarina venguèt talament famosa dins los vilatges a l’entorn qu’Amaury nos volguèt venir visitar, una visita de las mai malintencionadas plan segur. Urosament un drollet que copava de lenha pel bòsc corriguèt per nos avertir de son arribada e nos poguèrem preparar. Tot lo monde s’amolonèt dins la pichòta glèisa del vilatge, e daissèrem Catarina sola sus la plaça. Quand Amaury arribèt, fièr e auturós, trapèt pas que l’agaça per li faire omenatge. Çò que faguèt en li cridar : « Es Amaury (amòrri)* ! Es Amaury (amòrri) ! Es tant tòrt que tòti ! » Ah, vos caliá veire aqueste paure legat venir tant roge e conflat coma una coja, se crebar a ensajar d’agantar Catarina, que fòrça mai lèsta e leugièra virolejava a l’entorn d’el sens arrestar de cantar aquesta frasa insultanta. Acabèt per se’n anar, susant e vergonhós.Tornarà pas d’un brave moment !

 

Nòtas :

*« Amaury » es un prenom francés e « amòrri » un adjectif o un nom comun en occitan. Los dos se prononcian de la meteisa faiçon mas « amòrri » veut dire « imbécile, idiot ». D’aquí lo jòc de mot entre « Amaury » e « amòrri » dins lo tèxt.


Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.