A la debuta del mes de setembre de 2025 l'IEO publicava sa letra d'informacion, Ressons de l'IEO.
Se debanarà a Narbona lo 11 d'octobre de 2025 al Palais del Trabalh la granda jornada occitana de Narbona e del grand Narbona.
Lo partit populista de drecha, l'ANO, capdelat per Andrej Babis remportèt las eleccions legislativas chècas amb prèp de 35 % de la voses.
Se debanava lo dimenge 28 de setembre de 2025 en Moldàvia d'eleccions legislativas. Lo partit Partit Accion e Solidaritat (PAS) de Maia Sandu actuala presidenta, remportèt la majoritat absoluda.
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
A la fin del mes d'agost de 2025 lo Partit Occitan (PÒC) presentava las donadas d'un sondatge de l'IFOP rapòrt al regionalisme.
S'organiza pels 25 e 26 d'octobre de 2025 a Vilafranca de Roergue una manifestacion. L'objectiu es de tornar bastir l'ostal de Joan Petit.
Jacques Regourd contunha dapassèt son trabalh d'escritura. Lo Grelh Roergàs publiquèt a la prima de 2025 lo segon volum de las aventuras d'Augièr de Laurac.
A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.
La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.
En febrièr de 2020 lo webzine Reporterre propausava a son lectors un article sus Franc Bardòu.
En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.
Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.
Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.
Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.
Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).
Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.
Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).
Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.
Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.
En 2015 sortissiá Cambriolage chez M. de Rochegude
de Lucette Galvan e Gilbert Roumec.
Lo libre torna sus un eveniment que se debanèt en 1826 dins la vila d'Albi. Lo Centre Occitan de Ròcaguda (COR) que n'assegurèt l'edicion e la difusion ne fasiá, alara, la presentacions.
Mowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010
Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.