Lo Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan (CRÈO) de Lengadòc e l’associacion per l’ensenhament bilingüe public ÒCBI, lançan un apèl a la mobilizacion per que siá mantengut lo cursus bilingüe occitan-francés de l'escòla mairala de Serinhan (Besierés).
Se debanarà del dimars 27 de Febrièr al dissabte 2 de març de 2024 la setmana occitana de Mèsa.
Coma cada an l'associacion Occitània e Libertat organiza un recampament al Prat dels Cremats.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
Se dabanarà del 27 de febrièr al 9 de març de 2024 l'eveniment Fasètz la Lenga en Cabardés.
Se debanarà del 6 de març al 5 d'abril de 2024 la Prima de l'IEO12. Los eveniments se faràn a La Barraca, Camboulazet e Moyrasés.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, de Barcelona publiquèt en febrièr de 2024 lo recuèlh dels racontes finalistas del IVen concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.
En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.
Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.
Debutan lo divendres 2 de febrièr de 2024 las Setmanas Occitanas del Vilafrancat.
Lo 2 de febrièr de 2024 la societat Sierra Space develèt una fotografia de sa pichòta naveta, lo Dream Chaser, dins los bastiments de la NASA, montada sus d'equipaments de tèst.
La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.
A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.
Dins son edicion de junh de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Pèir Lavit.
Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.
Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.
Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.
En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.
Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.
Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.
Lo constructor d'avion tolosenc Airbus prevei una augmentation de la producion de son avion A320. Lo grop prevei de portar a 75 lo nombre d'element produsit cada mes en 2025.
Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.
Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.
Los que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9
Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.
L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.
Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.
Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.