Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.

 

Lo buste de Peyrot

Tornavi d'un magre mercat amb un magre sac vèrs la fin de l'occupacion alemanda  passant davant nòstre pichon « Jardin Public », vegèri un fum de mond arremosats, e de soldats verds totes afanats. Intrèri dins lo Jardin : un camion èra prèp de l'estatua de Claude Peyrot ; i aviá de soldats sus un car, de soldats sus d'escalas, de soldats pertots. Enfants e femnas regardavan, muts  s'ausisiá res que los comandaments sec e brèus dels Alemands.

Peyrot, desbolonat, lisava pesugament sul car. Prèp de ieu, d'ancians, assetats sus un banc, s'asolelhavan : un d'eles diguèt tristament : « S'aquò's pas malaürós ! an pas pro dels dròlles vius, lor cal encara nòstres mòrts per lor sacrada guèrra ! »

D'efèt, èra ben un enfant del país que nos prenián, un qu'aviá cantat la doçor de viure al mitan de las bèstias e de las plantas dins la ronda de las sasons.

Coma seguissiai lo cortègi parièr a un entèrrament, me pareissiá qu'erèm un pauc mai vincuts, qu'un quicòm de nòu nos èra pres : ma pensada anèt a totes los exilats, tant malaüroses d'èstre separats de tot çò que fa la vida del òme, sas afeccions, son país  davant un parièr calici d'amarum me sentiguèri montar al còr aquela pregaria : « Mon Dieu, agètz pietat de totes los deracinats ! »

Dempuèi, l'occupacion s'es acabada. Un jorn, Peyrot nos tornèt. E lo podèm veire, totjorn lo mème, pensatiu, al mitan de las flors e dels aucèls.

Dòna Delcamp de Milhau


'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.