Un article de Joan Fourié dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Agait sus Joan-Ives Casanòva

A la fin de 2009 las edicions Jorn publiquèran un recuelh de tèxtes poetics de Joan-Ives Casanòva atal nomenat ... enfra lei trèus... (limbs). N'avèm parlat dins aquesta revista. Le solaç estivenc me balhèt l'ocasion d'anar mai al rescontre d'aquel autor a travèrs doas autras de sas òbras paregudas en decembre de 2007 : A l'esperduda dau silenci e Trèns per d'aubres mòrts. Una descobèrta que daissa pas de vos far perpensar e de solicitar tan l'intelligéncia que la sensibilitat prigonda de l'arma umana.

Penetrar la cosmogonia poetica de Joan-Ives Casanòva relèva d'una vertadièra aventura interiora, una mena d'ascèsi, de viatge cerebral ont tota la fòrça interpretativa del lector, sens debrembar son poder imaginatiu e l'espandida de sa sensibilitat, se trapan questionats, per dire pas carcinats. Una mesa a l'espròva, una davalada dins un univers intellectual d'una rigor sens deca.

« L'abséncia trèva totei lei libres... » e Joan-Ives Casanòva nos en afermís la vertat quitament minerala dins una lenga d'una bèla clartat, un debanadís argumentat a còp d'images, de reflexions, de demostracions, de desvelopaments agulhonats per una intelligéncia totjorn aluserpida, movedissa, agusada e ponhenta.

Joan-Ives Casanòva aima los racontes, las istòrias, la dialectica, la causa dita e escrita. Sos Trèns ne son un exemple remirable. E totjorn aquela puretat clinica de la lenga e de la sintaxi, enfachinament verbiós que decessa pas de nos peltirar, de nos aspirar, de nos menar dins una autra dimension. Una « eternitat pantaiada » tal que l'autor nos la porgís dins son umanitat inagotabla e dins son poder encantator. Segur, Joan-Ives Casanòva se legìs pas d'aise mas la rescompensa es a la cima de la rega, al viradís de la pagina, a la prigondor de l'òbra...

Majoral Joan Fourié


Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Romania o l'Empèri del Solelh

Christophe Imbert,  Romania ou l’Empire du Soleil, Classiques Garnier

En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.