Dins son prefaci a Soubenis et mescladis, son darrièr libre que sortiguèt en 1913, Justin Bessou, alara qu'un de sos amic veniá de l'interrogar sul subjècte, conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Lo nom de la lenga

L'amic me faguèt alara una darrièira question :

– Cossí las doas primièiras partidas de Soubenis et Mescladis, que m'en as envoiadas las fuelhas, pòrtan caduna lo títol : Lengo Nostro, allòc del títol : Patouès ?

Li'n donèri las rasons qu'anatz legir :

N'a qualque temps, Monsur Jaurés – qu'ai pas jamai vist, – après aver pronosticada per un pròche avenir la mòrt necessària de tota autra lenga, en França, que la lenga francesa, getèt al Felibrige l'aumòrna d'un salut bon enfant, e parlèt, entre maitas òbras de poètas mièjornals, de la Cançon dels dalhaires e del prefaci de Besucarietos. Un compliment desoblija pas quand ven d'un òme d'aquela talha, amic o... lo contrari. S'agissiá pas aquí, ça que la, que de letradura. Mas puèi Jaurés m'atrapèt sens misericòrdia, sufís que ieu mèmes apelavi patouès la lenga de mos libres.

Un pauc pus tard, agèri l'ocasion de veire un Majoral de marca e li contèri la causa.

« Jaurés a rason per aquel punt, pas que per aquel punt, me faguèt lo bèl confraire ; lo « patouès » es pas una lenga, mas un « jargot », e l'òm apèla aital lo sicut de parlar sens rima ni rason tota lenga estropiada e disondrada. Qué que ne pensan vòstres Roergòls, es pas mens vertat que lo tèrme de patouès, « ou patois » en francés, es una asenada. Ne volètz las pròbas ? L'avètz dins una fabla de La Fontaine, que coneissètz pro, e m'estoni plan que l'agèssetz pas vista pus lèu...

L'âne, qui goûtait fort l'autre façon d'aller,
S'en plaint en son patois...

« E ben ! coquin de sòrt !... i es o i es pas ? Quand vos disètz : « mon patouès... ma lenga patouèso » o quand los jornals dison « notre poète patois » o mèmes, sarnebiu ! « notre grand poète patois », me pòdi pas empachar de me sovenir del personatge bastinat de La Fontaine, que lo fagan bèl o pichon !...

– E cossí donc volètz que digan mos compatriòtas ?...

– Pòdon dire « poète » tot cort, o « poète Rouergat », o « Languedocien », o coma lor plaira, mas que quitan de dire o d'escriure « poète patois », qu'aquel mot renèga coma un bramal d'ase... »

Corbèri mas aurelhas, coma de juste, e coma auriatz fach vautres... es pas vertat ?

Justin Bessou


Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.