L'Occitan fa punk

Visual del festenal L'Occitan fa punk de 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk amb un entrevista de Léo Devillers que n'èra l'iniciator.

La cultura occitana es ja creolizada

– Sètz pas brica eissut del mitan occitanista, cossí avètz agut l'idèa d'aquel festenal ?

Soi arribat a Tolosa fa dos ans e çò que primièr me restaquèt a la cultura d'òc es lo mètro e los noms de las carrièras. Après rescontrèri de personalitats de la cultura occitana e m'avisèri qu'aicí es una cultura tras qu'ancorada, territorializada, sustot en comparason amb Bordèu d'ont arribavi. Abans d'èsser programator cultural, faguèri un trabalh de cèrca sus l'etiqueta « musicas del mond », qu'es un etiqueta tanben post-coloniala, puèi que son los occidentals que rendon visiblas o non aquelas musicas. E aviái l'idèa de mostrar que l'occitan tanben pòt èsser dins las musicas dichas del mond : coma conta una istòria, una cultura, una lenga, es tant « exotisant ». Es pas la pena d'anar luènh.

– Lo festenal durèt doas setmanas : voliatz mostrar la creacion en òc d'un biais larg ?

La programacion s'es facha en charrant amb de mond coma Rafeu Sichel Bazin qu'ensenha a l'universitat, Pascal Caumont del conservatòri o lo cantaire Dje Balèti que me faguèron de proposicions. Al final, i aguèt de musica, de conferéncias, de balètis, de projeccions, de teatre, de circ e de dansa. Descobriguèri que la cultura occitana es fòrça rica e fòrça creolizada ja, doberta sul mond. En mesclant los folclòrs se podriá dire que se bastisson de neo-folclòrs e aquò's infinit.

– Aquela primièra anóncia una seguida ?

Ongan, l'organizator èra lo Centre d'Iniciativa Artistic del Miralh, que se maina de la programacion culturala sul campus. Mas la tòca es de daissar l'afar ara a l'associacion dels estudiants occitans, Òsca. Son ja eles que faguèron la serada Balètis dels tripons. Avèm poscut lor transmetre un pauc la gramatica dels eveniments culturals, per ben organizar. Aquò permetèt ja de balhar de visibilitat a l'ensenhament de l'occitan sul campus. Avèm agut de bèlas manifestacions : un carnaval salvatge amb la Vespa Cogordon, una conferéncia sus la pop-cultura e l'occitan o una carta blanca amb lo realizator Amic Bedel.

Magazine À toulouse 92, novembre de 2022

L'occitan fa punk, 2022


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)