vinha

Detalh de la cobèrta del libre Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet. Pagina 9, l'autor ne fasiá la presentacion.

Avertiment

Aquesta tresena edicion repren l'ensems del contengut de l'obratge anterior, amb la meteissa volontat de porgir una vision cèrtas normativa, mas parièrament explicativa dels grands mòdes de fonccionament de la lenga occitana. Los cambiaments – gaire nombroses – s'apièjan sus una recèrca personala e collectiva, pedagogica aitant que lingüistica que, despuèi dètz-e-sèt ans, a avançat dins la coneissença aprigondida de l'occitan, e al delà de l'estudi menimós dels parlars ererats, dins la mesa en plaça d'una lenga comuna fidèla a la pensada e a l'òbra de Loís Alibèrt.

Aquesta lenga es sosjacenta dins l'ensems de las varietats localas reconegudas que, jos las diferéncias aparentas, porgisson un ample fons comun fonetic, lexical, morfologic e sintaxic, lo qual assegura una intercompreension variabla, mas ça que la plan reala.

De mai, es la fòrma indispensabla de tota lenga de granda communicacion que siá digna del nom de lenga. Es indefugibla dins l'amira d'una recèrca de mai en mai obèrta e internacionala, coma en vista dels examèns e concorses o per la certificacion del DCL, dins la redaccion de diccionaris e de documents pedagogics comuns.

Al rèsta, despuèi d'annadas, es plan presenta jos de fòrmas empiricas dins maites escambis entre occitans.

Lo Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne assaja, dins lo domeni qu'es sieu, de metre d'òrdre dins de causidas que demòran sovent personalas, contradictòrias a vegadas e tròp exclusivament centradas sul lengadocian.

Plan segur, la coneissença e la practica de tal occitan de referéncia prenon tot lor sens acompanhadas parallelament de la coneissença e de la practica aitan rigorosas que se pòt de las varietats autenticas, varietats que contribuís [sic] a aparar de l'embarrament localista, del retorn mai o mens inconscient als pateses, tot en los religant a l'ensems occitan.

Florian Vernet


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.