Sul site de l'IEO d'Avairon, Ivon Puech se remembrava de Cantalausa, un dels actors màger de l'occitanisme roergat. Lo sieu tèxt nos esclaira sus l'òme que èra Cantalausa, sus son rapòrt a la lenga occitana e sul trabalh que faguèt per la far viure.

Cantalausa en çò sieu, cinc ans après...

Cinc ans fa ja (lo 22 de setembre de 2006) que se n'anèt Loís Combas, Cantalausa per son òbra en occitan. Las associacions occitanas d'Avairon an volgut se sovenir. Una serada d'evocacion e un libròt an marcat l'eveniment a Rodés lo 24 de setembre.

Es a Rodés que Cantalausa visquèt ; nasquèt a Bedarius e passèt son enfança a Montfranc a las bòlas de Roergue e de Tarn. L'enfant d'un pichòt païsan (qualquas « ectaras de puèg canin ») d'un vilatjòt perdut ont tot lo mond parlavan una lenga mespresada aguèt pr'aquò una vida plena.

Païsan pendent dos ans, prèire, professor d'anglés e d'occitan, especialista de las lengas, lingüista, fargaire de diccionaris... e curat de la parròquia francesa de Nòva-Iòrc ont encontrèt de celebritats coma Gromyko, Martin Luther King o Edith Piaf. Aviá lo cap plan garnit e lo gèni de las lengas, la set d'aprene e d'anar al davant dels autres, lo gost del viatge. Èra un d'aqueles que se lèvan de matin e que desatelan tard...

A quaranta cinc ans descobriguèt la noblesa de sa lenga mairala, aprenguèt a la legir e a l'escriure e i cabussèt totalament.

A Rodés, a començar per son nebot, Gèli Combas, totes an evocat en primièr l'òme. Un òme que coneguèt la trima, un òme de compassion coma Joan Bodon (lèu, Cantalausa joslinhèt l'importància de l'escrivan roergàs e universal). « Caput » dison d'unes, « entièr » dison d'autres, mas totjorn fisèl a sa familha, a sos amics, a sa lenga mairala, a son prètzfach. Tot foguèt pas planièr, e se'n manca ! E poguèt pas far coma o auriá aimat. Çò que l'endolesiguèt per exemple : los universitaris que mespresèron (o legiguèron pas benlèu !) sas recèrcas sus las originas de l'occitan...

Sos collègas o ancians escolans an pas oblidat lo pedagòg de primièra : lo metòd audio-visual ; las frequéncias dels mots, lo biais natural de la lenga mairala...

De qué nos demòra ? Tota una òbra rica e divèrsa, de reviradas, un diccionari general, lo primièr tot en òc, uèi en linha, l'exemple d'un militant de la transmission de la lenga...

Un jorn, caldrà far lo bilanç de çò que nos daissèt Cantalausa...

Ivon Puech


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.