Sul site de l'IEO d'Avairon, Ivon Puech se remembrava de Cantalausa, un dels actors màger de l'occitanisme roergat. Lo sieu tèxt nos esclaira sus l'òme que èra Cantalausa, sus son rapòrt a la lenga occitana e sul trabalh que faguèt per la far viure.

Cantalausa en çò sieu, cinc ans après...

Cinc ans fa ja (lo 22 de setembre de 2006) que se n'anèt Loís Combas, Cantalausa per son òbra en occitan. Las associacions occitanas d'Avairon an volgut se sovenir. Una serada d'evocacion e un libròt an marcat l'eveniment a Rodés lo 24 de setembre.

Es a Rodés que Cantalausa visquèt ; nasquèt a Bedarius e passèt son enfança a Montfranc a las bòlas de Roergue e de Tarn. L'enfant d'un pichòt païsan (qualquas « ectaras de puèg canin ») d'un vilatjòt perdut ont tot lo mond parlavan una lenga mespresada aguèt pr'aquò una vida plena.

Païsan pendent dos ans, prèire, professor d'anglés e d'occitan, especialista de las lengas, lingüista, fargaire de diccionaris... e curat de la parròquia francesa de Nòva-Iòrc ont encontrèt de celebritats coma Gromyko, Martin Luther King o Edith Piaf. Aviá lo cap plan garnit e lo gèni de las lengas, la set d'aprene e d'anar al davant dels autres, lo gost del viatge. Èra un d'aqueles que se lèvan de matin e que desatelan tard...

A quaranta cinc ans descobriguèt la noblesa de sa lenga mairala, aprenguèt a la legir e a l'escriure e i cabussèt totalament.

A Rodés, a començar per son nebot, Gèli Combas, totes an evocat en primièr l'òme. Un òme que coneguèt la trima, un òme de compassion coma Joan Bodon (lèu, Cantalausa joslinhèt l'importància de l'escrivan roergàs e universal). « Caput » dison d'unes, « entièr » dison d'autres, mas totjorn fisèl a sa familha, a sos amics, a sa lenga mairala, a son prètzfach. Tot foguèt pas planièr, e se'n manca ! E poguèt pas far coma o auriá aimat. Çò que l'endolesiguèt per exemple : los universitaris que mespresèron (o legiguèron pas benlèu !) sas recèrcas sus las originas de l'occitan...

Sos collègas o ancians escolans an pas oblidat lo pedagòg de primièra : lo metòd audio-visual ; las frequéncias dels mots, lo biais natural de la lenga mairala...

De qué nos demòra ? Tota una òbra rica e divèrsa, de reviradas, un diccionari general, lo primièr tot en òc, uèi en linha, l'exemple d'un militant de la transmission de la lenga...

Un jorn, caldrà far lo bilanç de çò que nos daissèt Cantalausa...

Ivon Puech


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.