Sul site de l'IEO d'Avairon, Ivon Puech se remembrava de Cantalausa, un dels actors màger de l'occitanisme roergat. Lo sieu tèxt nos esclaira sus l'òme que èra Cantalausa, sus son rapòrt a la lenga occitana e sul trabalh que faguèt per la far viure.

Cantalausa en çò sieu, cinc ans après...

Cinc ans fa ja (lo 22 de setembre de 2006) que se n'anèt Loís Combas, Cantalausa per son òbra en occitan. Las associacions occitanas d'Avairon an volgut se sovenir. Una serada d'evocacion e un libròt an marcat l'eveniment a Rodés lo 24 de setembre.

Es a Rodés que Cantalausa visquèt ; nasquèt a Bedarius e passèt son enfança a Montfranc a las bòlas de Roergue e de Tarn. L'enfant d'un pichòt païsan (qualquas « ectaras de puèg canin ») d'un vilatjòt perdut ont tot lo mond parlavan una lenga mespresada aguèt pr'aquò una vida plena.

Païsan pendent dos ans, prèire, professor d'anglés e d'occitan, especialista de las lengas, lingüista, fargaire de diccionaris... e curat de la parròquia francesa de Nòva-Iòrc ont encontrèt de celebritats coma Gromyko, Martin Luther King o Edith Piaf. Aviá lo cap plan garnit e lo gèni de las lengas, la set d'aprene e d'anar al davant dels autres, lo gost del viatge. Èra un d'aqueles que se lèvan de matin e que desatelan tard...

A quaranta cinc ans descobriguèt la noblesa de sa lenga mairala, aprenguèt a la legir e a l'escriure e i cabussèt totalament.

A Rodés, a començar per son nebot, Gèli Combas, totes an evocat en primièr l'òme. Un òme que coneguèt la trima, un òme de compassion coma Joan Bodon (lèu, Cantalausa joslinhèt l'importància de l'escrivan roergàs e universal). « Caput » dison d'unes, « entièr » dison d'autres, mas totjorn fisèl a sa familha, a sos amics, a sa lenga mairala, a son prètzfach. Tot foguèt pas planièr, e se'n manca ! E poguèt pas far coma o auriá aimat. Çò que l'endolesiguèt per exemple : los universitaris que mespresèron (o legiguèron pas benlèu !) sas recèrcas sus las originas de l'occitan...

Sos collègas o ancians escolans an pas oblidat lo pedagòg de primièra : lo metòd audio-visual ; las frequéncias dels mots, lo biais natural de la lenga mairala...

De qué nos demòra ? Tota una òbra rica e divèrsa, de reviradas, un diccionari general, lo primièr tot en òc, uèi en linha, l'exemple d'un militant de la transmission de la lenga...

Un jorn, caldrà far lo bilanç de çò que nos daissèt Cantalausa...

Ivon Puech


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.