Sul site de l'IEO d'Avairon, Ivon Puech se remembrava de Cantalausa, un dels actors màger de l'occitanisme roergat. Lo sieu tèxt nos esclaira sus l'òme que èra Cantalausa, sus son rapòrt a la lenga occitana e sul trabalh que faguèt per la far viure.

Cantalausa en çò sieu, cinc ans après...

Cinc ans fa ja (lo 22 de setembre de 2006) que se n'anèt Loís Combas, Cantalausa per son òbra en occitan. Las associacions occitanas d'Avairon an volgut se sovenir. Una serada d'evocacion e un libròt an marcat l'eveniment a Rodés lo 24 de setembre.

Es a Rodés que Cantalausa visquèt ; nasquèt a Bedarius e passèt son enfança a Montfranc a las bòlas de Roergue e de Tarn. L'enfant d'un pichòt païsan (qualquas « ectaras de puèg canin ») d'un vilatjòt perdut ont tot lo mond parlavan una lenga mespresada aguèt pr'aquò una vida plena.

Païsan pendent dos ans, prèire, professor d'anglés e d'occitan, especialista de las lengas, lingüista, fargaire de diccionaris... e curat de la parròquia francesa de Nòva-Iòrc ont encontrèt de celebritats coma Gromyko, Martin Luther King o Edith Piaf. Aviá lo cap plan garnit e lo gèni de las lengas, la set d'aprene e d'anar al davant dels autres, lo gost del viatge. Èra un d'aqueles que se lèvan de matin e que desatelan tard...

A quaranta cinc ans descobriguèt la noblesa de sa lenga mairala, aprenguèt a la legir e a l'escriure e i cabussèt totalament.

A Rodés, a començar per son nebot, Gèli Combas, totes an evocat en primièr l'òme. Un òme que coneguèt la trima, un òme de compassion coma Joan Bodon (lèu, Cantalausa joslinhèt l'importància de l'escrivan roergàs e universal). « Caput » dison d'unes, « entièr » dison d'autres, mas totjorn fisèl a sa familha, a sos amics, a sa lenga mairala, a son prètzfach. Tot foguèt pas planièr, e se'n manca ! E poguèt pas far coma o auriá aimat. Çò que l'endolesiguèt per exemple : los universitaris que mespresèron (o legiguèron pas benlèu !) sas recèrcas sus las originas de l'occitan...

Sos collègas o ancians escolans an pas oblidat lo pedagòg de primièra : lo metòd audio-visual ; las frequéncias dels mots, lo biais natural de la lenga mairala...

De qué nos demòra ? Tota una òbra rica e divèrsa, de reviradas, un diccionari general, lo primièr tot en òc, uèi en linha, l'exemple d'un militant de la transmission de la lenga...

Un jorn, caldrà far lo bilanç de çò que nos daissèt Cantalausa...

Ivon Puech


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)