Dins la revista Vida Nòstra numèro 4 espelida en 1971 Robèrt Lafont tornava sus l'òbra d'Ives Roqueta. Analisava aquí amb clarvesença e justèssa, lo rapòrt de l'escrivan a un país, son país : Roergue.

Roergue e Ives Roqueta : la distància d'èsser

Totes los contaires roergats se semblan per una donada d'enrasigament. An viscut, Bodon comprés, dins una comunitat plan bastida d'òmes e plan unida de lengatge, un langatge complèt, que ditz tota la vida.

Tant i a que la comunitat dels escrivans es tenguda per una part de la comunitat roergata tota : aital Molin conta son existéncia felibrenca en termes roergats, parièr coma conta lo viure dels òmes de sa tèrra.

Bodon encara sortís pas jamai de son Roergue amb un agach de contaire e mai aquel agach anèsse cubar l'espandida del drama de l'òme modèrne, de l'òme planetari. L'Auvèrnha del Libre dels Grands Jorns es pas alunchada fòrça de Roergue, geograficament, socialament, tematicament.

L'òbra d'Ives Roqueta es una òbra del desrasigament. Es, o puslèu se vòl, lingüisticament roergata, mas se desplega en defòra de Roergue : i a pas grand causa de roergat dins La Paciéncia, pas res dins Made in France. S'enfronta a de problèmas del mond modèrne viscuts dins de vilas (Seta, Montpelhièr, Besièrs) en país bassòl o luènh d'Occitània (Mèrda a Vauban). Sa fòrça craïnanta, son estrifament entre rire, ràbia e plors, aquò's fach de tota una modernitat que segur se seriá pas sentida d'aquela manièra, foguèsse estada viscuda a Camarés.

Camarés es lo luòc d'un temps d'enfança qu'es pas tota l'enfança, d'un temps de benaisança rara, de qualques ans, ailamont tocant l'estatura del papeta e l'estatura tan granda coma mitica d'Estòqui.

Camarés es l'endrech ont tot es en plaça, los òmes, lo lengatge.

Es un endrech arcadic, un paradís d'enfança coma tantes n'avèm en literatura d'òc. Mas la novetat d'aquel libre (Lo Poeta es una Vaca) es de metre de longa Roergue al contacte d'un autre mond lo de Seta ; lo mond de la patz e dels òmes de patz al contacte del mond de guèrra e dels jovents espelhats de desvari. D'aquí que i a pas ges de complasença al mite. I a un èsser a tròces. E lo trocejament es dich dins una lenga recompausada : aquela « lenga dins la boca » que fa lo natural de las primièras paginas del raconte.

Se vei plan que per Roqueta, Roergue es un problèma vital : lo d'èsser de son país, amb los òmes de son país, e de tornar far lo mond en s'enfonsant dins lo país. La solucion la tròbi pas dins los racontes. Es dins Roergue si ! dins un projecte a l'encòp poetic e politic : una conquista.

Ives Roqueta pòrta a Roergue, aquí, la dimension d'actualitat qu'a ganhada endacòm mai. Çò que vòl generalament dire qu'Occitània a de besonh de Roergue coma d'una resèrva d'identitat, e que Roergue a de besonh d'Occitània per intrar en lucha d'existéncia. Roqueta es plan de son temps : son temps s'escriu dins son òbra plan personala e pr'aquò faula d'occitanitat modèrna.

Robèrt Lafont


Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.