flamenca

Detalh de la cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca

En 1966, Renat Nèlli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Le Roman de Flamenca, IEO, 1966

Totas las idèas de Renat Nelli sus la civilizacion medievala nòstra, ara pro ben conogudas, enriquesida de publicacion en autra, fan un ensems que reagís a las butidas intellectualas mai divèrsas, a las « espròvas ».

Dins aquel libre sus Flamenca i a doas espròvas. La primièra es lo metòde universitari de la comparança textuala : amb l'Ars amatoria d'Ovidi, amb lo Roman de la Rose, amb los trobadors contemporanèus, Guilhem Montanhagòl e Pèire Cardenal. Aital se desgatja la superioritat de l'amor occitan sus los blesejaments antics del sentiment e sus la fossilizacion moralizairitz francesa. Tanben la concordància amb la darrièra lucha liurada pels Occitans per salvar las valors amenaçadas de sa civilizacion classica.

Cresèm que Nelli descuèrp l'arquitectura quitament de la consciéncia istorica d'òc quora mòstra que Flamenca es una òbra a la glòria del temps avalit, un sòmi de languison (coma las vidas, çò cresèm). L'abilesa polemica es que l'autor anonim bota las valors occitanas remirablament esclairadas, e mai amaduradas dins la nòva, sul compte dels Franceses, dels « vencèires ».

Segonda espròva. De qué pòt servir al mond modèrne, de l'erotica de Flamenca ? L'essencial per Nelli es l'assaig. D'un biais que me i esperavi pas el apèria l'assaig amb çò que Stendhal disiá lo « fiasco », lo primièr portant una justificacion rituala del segond. Dedicat, aquò, als amants modèrnes, amants de còr, amants de cap, amants de carn, que pòdon cercar dins Flamenca un art d'aimar civilizat, e los camins del jòi.

Robèrt Lafont

Sorsa de l'article : revista Viure numèro 6, pagina 43, 1966.

 

flamenca

Cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca paregut en 1966


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.